Odisseu a Empúries

APRENENT A VEURE NOTÍCIES I INFORMACIONS EN TEMPS DE CRISI! LA CALMA SOCIAL.

2011-09-08T19:05:00.002+02:00

En el darrers temps estic arribant a la conclusió que tan la meva perspectiva de les coses, com la meva profunda formació cultural són errònies; la meravellosa televisió amb els seus diaris oficials i la meravellosa premsa lliure que, mostra de la llibertat de les Espanyes, m’ha fet veure la llum, de cop he entès com anava d’errat i he fet tota una relectura de determinats conceptes que són notícia. Tot això adaptant-los al meu nou estat de lluminositat absoluta, diguem-ne il·luminació, a que he arribat amb aquesta nova revelació.

Començo per un tema arxiconegut per tothom -El Tibet- ja l’he vist clar, la Xina va envair i reprimir el Tibet per una qüestió absolutament lògica, els dos milions vuit-cent mil tibetans posen en perill la Xina, els pobres mil dos-cent milions sentia com un poble sense exercit estava a punt d’envair-los i suprimir la seva cultura, era una qüestió de supervivència, calia envair el Tibet.

El cas català és igualment d’una claredat absoluta, el sis milions de parlants del Principat de Catalunya posen en perill la subsistència dels quatre-cents disset milions de castellano-parlants que hi ha al món. És una qüestió clara i diàfana, els diaris de tot el món en llengua castellana, uns cents seixanta diaris, es troben en greu perill de desaparició per l’amenaça de la potentíssima maquinaria de premsa diària en català, quatre diaris, dels quals dos fan edició en castellà. A aquesta amenaça hem d’afegir la temible potència televisiva catalana que ha envaït tot l’orbe lingüístic castellà i la ja coneguda imposició del català a tot l’orbe lingüístic espanyol, de fet ja s’ha comprovat que els catalans viatgen per tot el món amb el domini exclusiu de la seva llengua, coneguda a tots el hotels i línies aèries mundials, i que ja superen a anglesos i hispànics en el fet de ser parlants monolingües per la qual cosa la comunitat castellana i de fet també l’anglosaxona han començat a protegir-se d’aquesta terrible amenaça, de fet el que escriu ja ha oblidat qualsevol llengua que no sigui la catalana, collons!

Tothom a totes les universitats europees coneix com els alumnes d’Erasmus de parla catalana acaben imposant la seva llengua a la docència, cosa que els alumnes europeus, i evidentment els espanyols al capdavant, accepten tots, ja que el domini d’aquesta llengua, d’àmplia imposició a tots el medis, els hi és d’allò més usual.

Altre fet notable és com el món català ha envaït tot l’imaginari espanyol, de tothom és coneguda la venda de nines vestides de sardanistes a llocs tan llunyans com Sevilla o Toledo a més de l’ús de barretines com a barret popular des de Madrid fins a Mèxic, tots en vist aquest costum altament estès pels turistes alemanys o danesos que a més a les nits caloroses de la Costa del Sol són duts a llocs on s’escolta música de cobla i se’ls tortura amb les versions de Salvador Carduch.

En fi un desfici d’injustícies conegut per tothom en el terreny cultural. És clar que deixava de banda la qüestió econòmica, de tothom és conegut que el sistema productiu català es basa en la subvenció, de fet els catalans treballen tres mesos en la indústria o el que s’escaigui la resta el cobren de contribucions especials carregades a la resta de les comunitats de l’estat a més de la part que aporta la resta d’Europa, de fet no he conegut mai un català que treballi més de tres mesos a l’any.

D’altra part estan els centres d’ensinistrament d’estrangers, el cent per cent de la població emigrada a Catalunya parla la llengua del país, són un exemple a imitar la comunitat andalusa dispersa per tot el cinturó industrial barcelonès, més de quaranta anys al nostre país i amb un domini de costum i lingüístic espectacular, de fet no recorden ni els seus llocs de procedència cap acte cultural els vincula als seus orígens no hi ha ni “ferias” ni “romerías” d’arrel pròpia que hagin deixat empremta a la societat catalana, de fet és com si els dos milions d’emigrats no haguessin passat mai per aquest país.

Dit això no cal estendre’s massa, queda clar Catalunya és un exemple clar de com evitar que una altra llengua s’imposi al seu territori i a l’hora de com envair els territoris veïns, ja sabem tots les darreres peticions dels parlamentaris catalans a Madrid: volem que la llengua oficial de Madrid sigui el Català, l’han demanat tres famílies i el Tribunal Superior de l’Estat ja ha fet sentència, era un fet clar, la mà negra catalana acaba d’aterrar a Madrid.

No vull oblidar altres casos de notícies que jo interpretava des de la meva òptica errònia i que són de claredat absoluta. Els bancs han estat arruïnats pel sense sostre que viuen sota els pots de tota Europa, la classe treballadora amb els seus gran sous i pretensions de riquesa a arruïnat a les grans famílies productives: Samarachs, Koplovits, Cireres, Torradas, Don Algodon, Zara, Fomentos y Contratas, etc. Tots arruïnats per les pretensions dels seus treballadors.

També cal tenir en compte les pretensions educatives i sanitàries d’aquesta classe social que ha arruïnat l’estat, tots sabem que dur els fills a escola és una mala praxis d’aquesta classe social, pretenen a més que l’escola tingui calefacció, ordinadors i un professor per aula, gasto innecessari si a més pensem que les classes mitges i baixes no cal que siguin educades, de tothom és sabut. Ni parlar-ne de l’exigència d’una sanitat digna, és clar i sabut si ets pobre i tens càncer et mor, es deia dolor miserere.

La pobre banca a aportat milions i milions durant anys a la beneficència pública, ha estat extorsionada per una classe treballadora que volia tenir pisos en propietat per tal deixar els seus pisos de lloguer, els bancs van recomanar sempre als seus clients que era millor no endeutar-se per sobre de les seves possibilitats, de tothom és coneguda la bona praxis bancaria, ètica i moral impecables.

D’altra part està la poca austeritat practicada per aquestes classes socials, malgrat el bon exemple donat per tota la classe política, sempre curosa en les seves formes, educada, d’us racional dels fondos públics, compartint cotxes oficials, sempre de games dignes, però mitges, que us haig de dir d’aquest pous d’honestedat i austeritat que és la nostra classe política, res, absolutament res.

Per últim i com a exemple de com m’han convençut les altes esferes que ens hi dirigeixen poso al nostre Rei, davant del qual inclino el patràs. Home honest que durant els anys de dictadura va coordinar la resistència antifranquista, va netejar la maquinària de l’Estat per a dur-nos a una democràcia plena, dominador impecable de totes les llengües de l’estat, ja sabem que el català per imposició, pobre, intel·ligent d’àmplia formació humanística i científica, ell i tota la seva família, cap lligam amb monarquies corruptes o caps d’estat dictatorials, un exemple a seguir.

No dic res més ja he vist que la meva visió crítica era errònia, visc en un pou de calma social i un estat que vetlla curosament per tots el meus drets, clar que jo sóc un mal parit català que imposa la meva llengua i no me’n dono compte.

Andreu Pérez

ME EXPLICA UNA AMIGA

2011-08-29T11:38:00.005+02:00

Me explica un amiga, de esas que uno quiere de verdad, que ha tenido una discusión con otra amiga, que también quiero de verdad, las dos son mujeres de mundo, de amplia cultura literaria y mejor quehacer profesional. La primera de lengua materna es catalana, la segunda castellana, de lengua; me consta que la primera, por su periplo por este mundo, habla un perfecto castellano e inglés y un buen francés, la niña no está manca como veis. La segunda solo me consta su buen uso del castellano, con matices y colores de su dialecto, bello su hablar, bello su cantar, debo decir.

En la discusión que tuvieron surgió el tan tribal y trillado tema lingüístico, pero por algo muy simple. Mi amiga catalana hablaba con otro catalán, en un país allende los mares de esos que tienen setenta y dos lenguas diferentes y con el castellano setenta y tres, pues bien, estando en este fabuloso país de diversidad salto el eterno tema peninsular: las lenguas.

¿Cómo fue la cosa? Mi amiga catalana se encontró delante de si con otro catalán, amigo con el que siempre han hablado en su lengua, materna para los dos, hablaban entre ellos y siempre con ese gustito que da a cualquier ser humano, hablar la lengua propia cuando uno lleva muchos días hablando otra. Un lugar común y nada más, en catalán diríamos: I prou! Mi amiga castellana, mujer culta y de izquierdas, sintió una fuerte ofensa en ese momento y se empezó ha discutir del ¿por qué se habla en catalán cuando hay otros delante? Los catalanes imponiendo su lengua a los niños, si sois nacionalistas, si la cultura está subvencionada, si…. que cual… que diré… que cuanto… que mucho… y que poco. En definitiva la conversación no lleva a ninguna parte, pero yo he pensado mucho, porque hay mucho que pensar.

Siempre he pensado en escribir algo en este momento difícil más dirigido a mis amigos de fuera del dominio lingüístico catalán que a los de él, pero creo que sirve para todos, está vez lo hago en castellano, lengua que como todo catalán domino a la perfección tanto en lo privado como en lo público y la hablo en la intimidad y en la calle si hace falta, sin ningún problema, creo que como el 99’9% de los catalanes. Quiero que todo el mundo llegue con fluidez a lo que quiero decir no por la dificultad que pueda implicar el catalán, como todas las lenguas románicas el catalán y el castellano tienen un alto porcentaje de comprensión mutua, según el Ethnologue, Languages of the World, 15.^ta edición, SIL International, 2005. El castellano y el catalán guardan una relación de entendimiento mutuo de un 85%, el francés es el más alejado de todas y guarda la misma relación con el catalán, 85%, y de un 75% con el castellano. Es decir que en una conversación donde uno nos hable alguna de estás lenguas perdemos muy poco (claro está que el factor cultural del individuo jugará a su favor)

Teniendo en cuenta estos datos, bastante fiables, poca discusión se tendría que producir sobre este tema y menos entre gente con un cierto nivel cultural y aun más si las une la amistad, por lo tanto cualquier discusión sobre el entendimiento, a la etnología me remito, es poca, hay poca dificultad para entenderse parece ser más producida por motivos ideológicos y estos se acrecientan contra más cerramos nuestro mundo a una sola visión.

Cerrarse a una sola visión es algo relativamente fácil y me vienen en mente aquellos versos chascarros del Impertinente del siglo XVIII:

Sorprendiose un portugués
de ver que en su tierna infancia,
todos los niños en Francia
supiesen hablar francés.
Arte diabólica es,
dijo torciendo el mostacho,
que para hablar en gabacho
un fidalgo en Portugal
llega a viejo y lo habla mal
y aquí lo parla un muchacho

Nicolás Fernández de Moratín

No los elijo al azar, al pelo me vienen, es evidente, sino que pareciera ser que sorprende siempre a los de las lenguas oficiales que alguien hable una diferente a la suya y aun más si ésta que se habla es una no oficial, pero más me sorprende el ataque a la diversidad en que vivimos, casi institucionalizado, diciendo cosas que ya sobrepasan la pura locura, que locura da de sentirlas. Me pierdo en tan amplio tema que creo que no tiene nada que ver con la lengua propia y de ajenos, porqué la lengua es algo que sale de natural entre propios que la usan y que los ajenos saben que a ellos les pasa lo propio con la suya y los suyos.

Luego está ese otro mito de exagerada contundencia que dice que la cultura catalana, gallega o vasca está toda subvencionada, mucho me sorprendo cuando escucho esto, opinión muy generalizada en los círculos que producen cultura, en cualquiera de sus ámbitos, solo en lengua española, castellana, con solo hacer una búsqueda en internet vemos que la subvención a la cultura es algo generalizado, en todos sus ámbitos ya sea el de la edición editorial, en cualquier lengua, no solo las peninsulares, en Europa entera es algo común, no considero que sea normal para ninguna lengua ¿es solo fruto de la poca lectura? Lo ignoro, pero la práctica es común incluso en el mundo sajón.

En el ámbito teatral esto llega a sus niveles máximos en todos los gobiernos peninsulares, incluyo Portugal y Andorra, el teatro es fuertemente subvencionado en Madrid, en Barcelona, en Vigo, en Bilbao y en Andorra la Vella, intuyo que muy seguro y muy a nuestro pesar las subvenciones acabarán recayendo en aquellos proyectos que gusten más o menos a los del color político que ocupan cada institución, pero no hay subvenciones de ningún gobierno autonómico a proyectos de otro ámbito que no sea el suyo, con serias dificultades para los grupos valencianos que muchas veces deben “exiliarse” a Barcelona para conseguir una subvención. Claro está que el Ministerio de Cultura Español ha subvencionado a grupos en cualquiera de las lenguas peninsulares y incluso a grupos extranjeros, pero su ámbito es Estatal.

El mundo de la representación es complejo, solo cojo como ejemplo la Capital del Estado, en esta temporada actual no ha habido representaciones en ninguna lengua del Estado diferente al castellano en Madrid, si en lenguas inglesa, francesa, griega… excluyo los festivales de las autonomías o los centros regionales, hablo exclusivamente de teatros como tal y más que los privados, siempre subvencionados, hablo de teatros como la Abadía o el Matadero o otros de carácter público. Si en cambio ha habido, como lo hay asiduamente, teatro en castellano, tanto en teatros públicos como privados, en Barcelona, Vigo, Bilbao, Girona por decir algunas ciudades de otro dominio lingüístico diferente.

Ahora bien lo que siempre es destacable es que la cultura está subvencionada en cualquier lengua peninsular, no sé escapa ni una y tanto en teatro como literatura, exposiciones, etc. De hecho aquellos que no acceden a las subvenciones forman un complejo y interesantísimo cocido cultural, muy libre rico y poco conocido, a veces hasta por aquellos que se llaman seguidores de la cultura, recuerdo un Macbeth visto en una sala de menos de 60 localidades de tal belleza e ingenio que me puso los pelos de punta.

Con todo esto quiero decir que nadie acuse a nadie de usar el dinero público en su favor por hablar una o otra lengua, aquí no se escapa nadie. Claro está que si hablamos de llenos o vacíos de sala, el teatro sigue lleno por suerte en Barcelona y en Madrid y en cualquiera que sea la lengua en que se represente, toco madera cuando escribo esto, las musas del Olimpo nos protejan a todos en los tiempos que corren.

Ahora quiero tocar el trillado tema del respeto, no hablo de tolerancia, no me gusta esa palabra. Tolerancia en el María Moliner es la capacidad de tolerar y tolerar es el no oponerse el que tiene autoridad… indica una cierta actitud de abandono. Yo no quiero que me toleren, quiero que me respeten por lo que soy, con mi diferencia y con mi igualdad con los otros. Es mucho más sincero respetar que tolerar, la tolerancia hoy en día implica una cierta hipocresía social.

Dicho lo anterior ¿es tan difícil el respeto a la diferencia del otro? ¿es tan imposible entender que el otro viene de una realidad diferente a la mía? Parece ser que en esta Pell de Brau (Piel de Toro), que Espriu describió tan bien, es algo casi imposible, esta falta de comprensión produce una tendencia a homogenizar terrible, pero esta tendencia yo la creía más propia de algunas ideologías, pero ahora veo que empieza a extenderse cual mancha de aceite.

Deshagamos unos cuantos tópicos. Nadie puede decir cuando llega a Barcelona que todo el mundo le hablo en catalán, la gente en Barcelona ciudad tiene tendencia casi absoluta a dirigirse en castellano a cualquiera que se le dirija en esta lengua, menos aun decir que uno solo siente hablar catalán en esta ciudad donde la mitad la población utiliza el castellano asiduamente. Más locura es decirlo del gallego en Vigo, porque para que te hablen gallego en Vigo, A Coruña o otras ciudades de Galicia hay que ir casi suplicándolo, lo dice uno que estudio gallego en la universidad durante 4 años y hablo más gallego en Barcelona que en Galicia, el gallego es una realidad que si no se hace algo, será extinta en poco tiempo, entonces seguramente nos gustará a todos, porque nos gustan los pobrecitos, como los hacemos con los de culturas minoritarias en Yiapas o cualquier otro sitio, pero mientras se destruían nadie movió un dedo. Del vasco ya no digo nada porque su situación es difícil y compleja y para cualquier filólogo es una joya, la joya de la corona, pero en esta península nadie lo quiere entender, pero también murió la bella lengua egipcia y no se ha hundido el orbe (el latín y el griego no murieron, evolucionaron).

Tampoco creo lo de aquel catalán o vasco que va a León y no le quieren servir porque el camarero oye que en la mesa se habla otra lengua diferente, el camarero quiere cobrar y que la gente consuma y punto. Todos nos cargamos de manías respecto al otro y eso se llama: MIEDO, miedo a la diferencia, pero ¡por todos los dioses del Olimpo! Somos diferencia, es tan difícil entender eso.

No sigo, creo que todos podemos poner un poco de cabeza y saber que cada tierra hace su guerra, pero sobretodo mi abuelo decía en castellano “allá donde fueres hiceres lo que viedes”. Es así cada país tiene su lengua y la defiende, la ama, la usa, la siente, quiere que sea el vehículo de normalidad social. ¡Como siento de normal la sociedad madrileña o sevillana, todo el mundo sabe que hay una lengua de uso común y es la que se tiene que usar porque es la propia del lugar!

De aquí solo queda un tema: El Nacionalismo. Lo acabaré pronto, raso y corto: el uso de una lengua, y más de la propia, no es un hecho nacionalista y quien dé esa explicación solo quiere imponer la suya a otro. Las lenguas y su uso por los propios y por la sociedad que le es propia es un hecho que se produce en la naturalidad más absoluta y las sociedades que no lo pueden hacer o que luchan por la normalización de su lengua propia es porque han sido menoscabadas por otra en la mayoría de los casos una que se ha hecho con el control del Estado. Así ha sido en México con las 72 lenguas indígenas y en Gran Bretaña con las dos diferentes al inglés y en Francia… y en China… El hablante y la sociedad no son culpables solo quieren su espacio en su lugar. No es que el Mazateco de México no pueda escribir sobre física cuántica, es que nunca se le dejó llegar a los niveles universitarios donde se producía la física cuántica o es que los 4 millones de hablantes del danés son mas inteligentes que los 8 millones de hablantes del Miao en la China, no, solo tuvieron acceso a los procesos que canalizaron la ciencia en su propia lengua, mientras que a los Miao se les redujo, se saco a las niñas, si niñas en femenino, de su entorno familiar para reducir la lengua a la mínima expresión, las madres suelen ser el garante de la lengua, aun se hace en nombre de la oficialidad, miles de niñas Miao son sacadas de su entorno familiar en la infancia y nunca más vuelven a tener contacto con su cultura, haz lo mimos con el danés y… Cuando conocí en unas jornadas del Instituto internacional de la Paz a una mujer Miao defendiendo desesperadamente su cultura para su entorno no hacía nacionalismo solo quería ser en si misma y no quería desparecer, pero poco importa el desaparecer, todo proceso cultural a la larga desaparece, pero no así, debe ser de una tristeza atroz. No os suene tan lejano y tan atroz aquí pasa, en pocos años el bretón habrá desaparecido, la sociedad más democrática de Europa, la francesa, se está encargando de ello, ya lo consiguió con el provenzal. El gallego quizás en menos tiempo ya solo será una leve variante de l castellano.

La verdad poco importa si en 50 años todos somos iguales, hablamos todos castellano o inglés, seguro que importa poco, pero seremos mucho más pobres y habremos dejado que la sociedad consumista, que necesita hacerlo todo igual para que consumamos más, habrá ganado.

Quiero ser y quiero que seas, pero me gusta tu diferencia y me gusta la mía, no nos jodamos!

DE VEGADES LA PAU NO ÉS MÉS QUE POR

2011-03-23T11:19:00.003+01:00

De vegades la pau no és més que por, deia un jove Raimon en un moment en que la por devorava les nostres vides, crec que la cançó es va escriure allà per l’any 1967, la por va trigar molt de temps en anar-se de les nostres vides, la por a la qual es referia aquesta cançó, la por d’un dictador sota pali que amb tota la seva colla de sequaços ens mantenia a tots a casa callats i collats, eren temps durs de repressió i por molta por, no els analitzaré jo, hi ha muntanyes de literatura sobre el tema, a mi el que em queda d’aquella època és una tremenda ràbia quan hi penso i una ràbia encara més tremenda quan hi veig que molts vicis d’aquella època encara hi són vius en el nostre món, tan modern i tan lliure.

Aquestes setmanes passada hem viscut en una sorpresa continua rebent notícies sobre la central nuclear de Fukushima, una por atàvica sobre el que ens hi podia passar si la maquinària perfecta del subministrament energètic rebentava, no sé com dir-ho, l’energia és un miracle tal i com la rebem els inútils mortals, dic inútils perquè qualsevol que no tingui poder i diner avui dia és un inútil per al sistema, polsem un botonet a la paret i s’engega el llum, girem una rodeta i la caldera es posa en marxa, girem una rodona i la rentadora fa la feina.... Una innombrable quantitat de fets quotidians que fa que la nostra vida sigui meravellosament còmoda, però no fa tan de temps que és així.

He pensat molt aquests dies que és el que ens ha fet tan dependents de l’energia que ens fa tenir tanta por a haver de racionalitzar el seu us, tanta por a quedar-nos sense. Tanta por que ha fet que la part més important de totes les notícies fos els fets de Fukushima, fins al punt que el drama humà, el terrible drama humà, que ha suposat el tsunami amb cinc-centes mil persones desplaçades i amb la seva vida destrossada, aquest drama no ha tingut la rellevància humana que es mereixia. He pensat molt sobre aquest fet.

La por és la pitjor de les conselleres que s’hi coneix, ens pot paralitzar i advocar-nos al desastre o pot fer que tirin cap en davant en una reacció de fòbia de conseqüències imprevisibles suposo que aquesta reacció fòbica és també el que ara fa que tots estem en guerra contra Gadaffi, tot un què, perquè les hemeroteques estan plenes d’anades i tornades del general al països amics, és a dir europeus, amb abraçades eufòriques, però ara cal controlar el que mai van controlar aquests polítics ineptes que ens governen, li van donar ales a un boig i ara estem tots en la bogeria.

Jo Crec que ens governen un grapat de mercenaris, no sé qui és qui paga, però es evident que algú diu que s’ha de fer, com s’ha de fer i quan. No existeix la llibertat ni el respecte a la condició humana, ni al dolor de milers de persones. Només existeix un grapat de senyors que defensen els seus interessos, econòmics i de poder, en els quals nosaltres som esclaus en la maquinària de consum, les nostres vides tenen un valor ínfim per aquests senyors, sinó consumin jo diria que mínim. Al seu servei hi ha un munt de canals televisius que ens fan morir de por sobre totes les desgràcies que ens hi poden passar, la misèria que viurem i....i...

Tenim tanta por que no som capaços de canviar res DE VEGADES LA PAU NO ÉS MÉS QUE POR... Les noves dictadures ja estan en marxa.

EMPRENYAT DE TANTA POR

2011-03-15T10:43:00.003+01:00

És cert l’esquerra no la fet bé aquests últims anys de govern, però la dreta no l’ha fet bé mai. Vull partir d’aquesta premissa forta i contundent, n’estic fart, més que fart suro per sobre de tanta exclamació en els últims mesos de gent que sembla ens haurà de salvar d’una crisi que ells han generat, però possiblement el que més m’emprenya, ho vull dir estic emprenyat, indignat, horroritzat davant tant de teatre fet des dels poders econòmic i socials per que cregui que jo sóc un dels causants d’aquesta crisi, no un jo personal, és un jo genèric que ens inclou a tots, els ciutadans que caminem a peu, que ens hem de mirar la butxaca cada dia 17 de mes per saber si arribarem a la pròxima paga que miraculosament entra al banc, que fins i tot la meva paga és del banc i si ells volen apareix al compte corrent o no.

A més aquests poders també m’estan fen creure que la meva cultura, la meva forma de vida, el meu jo essencial és un problema pel sistema i també la culpa és meva. Ah! I si de cas, si això no dóna resultat faran veure que el culpable de tot és el veí, el puto veí que és diferent té la culpa de tot.

Tinc les oïdes plenes de missatges tan poc creïbles amb tan poc fonament que no sé com ningú els creu, però serveixen per a poder mantenir a tothom despistat, ah! També algú m’envia a través de la xarxa les raons per a que me’n adoni que el sistema em controla, a més porten la signatura d’un famós lingüista i historiador el qual per la meva formació filològica admiro i segueixo, però no em cal cap idea fabulosa d’aquest senyor, jo també ho veig, recollons, tinc consciència i formació o que passa que no som tots gent amb formació? La majoria de gent que pot llegir el que poso en aquest blog té formació, la majoria té també una trajectòria de vida dilatada i rica per a no caure en retòriques absurdes, desgastadores, com diuen els meus nebots –menja tarros!- si la majoria de tots nosaltres ens bombem d’ésser gent amb consciència, doncs aleshores què passa?

Vull pensar que passa, però m’espanta a més quan tenia això, l’escrit, començat resulta que al Japó hi ha una massa humana morta de por per un terratrèmol i un tsunami que en un tres i no res els hi ha girat la vida. Es clar que amb les conseqüències derivades de la catàstrofe no sé si no ens ha girat la vida a tots, temps al temps.

Sento moltes tertúlies radiofòniques preocupades pel tema, però amics, barra –gues, que la seva preocupació real no és la gent, els quatre-cents mil afectats, l’onada de gent sense casa, sense poble, ciutat, o lloc de referència a on mirar de parar a descansar l’ànima destrossada, no la preocupació d’aquesta gent ve provocada per un reactor nuclear, que déu n’hi do el temeta, una central nuclear està a punt de fer un pet com un aglà, però el problema a discutir ara no és la seguretat ciutadana, la dimensió de la tragèdia humana i la desesperació d’una societat que coneix prou bé el tema, dic la societat, els polítics sembla que no han aprés res, de fet un polític és algú que mai a aprés res, per a això és dedica al tema polític, però tornem a la discussió tertuliana preocupadíssima del gran tema –com ens alimenten d’energia? Les nuclears són la nostra salvació....bla....bla... I la gent, collons, la gent, l’immens dolor humà on és a les tertúlies, a la informació? On és? Mireu jo penso que hi és al lloc que els polítics i els informadors volen allí on ens fa més por i mal, si la imatge possible serveix per ara preocupar-nos a tots sobre la possibilitat d’un tsunami a la costa catalana, més que improbable, només es podria produir una rissaga i les seves dimensions no són ni comparables, però tothom està pensant en el possible tsunami o terratrèmol de 8’9 al nostre territori, mentre tant ningú pensa en la desesperació humana i en l’enganyifa que tenim al costat de casa centrals nuclears de dubtosa seguretat, però tot va bé més por i ja s’hi sap qui en temps de crisi genera por la té tota al seu favor.

Em penso que estem vivint en el sistema de la por perfecta:

1- Por a la crisi

2- I conseqüència del primer, por a quedar-nos sense feina

3- Por a No pagar les factures

4- Por a quedar-nos al carrer morts de gana

5- Ara s’afegeix la Por al terratrèmol

6- Com a conseqüència la por al Tsunami

7- PORRRRR

I mentre tant nosaltres morts de por ens quedem quiets a casa i ells, els polítics, es qüestionen la prorroga a les centrals nuclears, gran tema, però no eren tan segures que es podien deixar seculum seculorum? Però nosaltres morts de por no diem res.

Docs a pastar fang tots, ni ens hem mogut per la nostra llibertat cultural i política i tampoc ho farem per la nostra seguretat ciutadana, dignitat salarial, dret a l’educació i a la salut, a pastar fang que el tsunami és ben fort.

Fer l'Apòstata

2011-01-30T23:46:00.007+01:00

Com ja sap alguna gent avui fa 10 dies vaig signar l’acta, davant la Cancellera del Bisbat de Girona segons la qual feia apostasia de la fe catòlica. El document notarial que vaig signar, molt simple, breu i concís diu de forma planera que jo conscientment i lliure faig apostasia de la fe catòlica, i conseqüentment, vull deixar de formar part de l’Església; i que vull que es compleixin totes les conseqüències derivades d’aquest acte. Puc garantir que la persona que em va rebre per signar l’acta, la Cancellera, era dona, em va tractar amb una diligència absoluta, en el sentit real de la paraula “activitat i rapidesa” a més d’una correcció que puc qualificar d’exquisida i elegant. No hi va haver ni cap sermó preliminar a la signatura ni cap intent de convenciment per evitar l’acte que anava a realitzar, respectuosament es signava la renúncia i prou.
En cap moment vaig sentir que s’obrís la terra als meus peus i pogués veure en Barrufet fregant-se les mans ja que abans de temps havia aconseguit una ànima per al seu preuat i calent indret. Res de tot això, potser em protegeixen les Cantates Sacres de Bach que escolto últimament, tot és possible, per què no.
Hauré de dir que no buscava amb aquest acte desmerèixer cap bon principi dels que he rebut en la meva acurada formació cristiana. Com tots els fills del meu temps vaig passar pels grups parroquials i escoltes de l’època sense gaire traumes i els que hi vaig tenir van ser més propis de la meva edat que no pas per cap mal fer per part de persones d’aquest grups. No nego pas l’adoctrinament, el vaig tenir, però com tots els de l’època, i a més haig de dir que sempre era el primer en Història Sagrada a l’escola, m’encantava el temps que hi passava en aquella assignatura i a més amb els anys en va ser d’una profunda utilitat per a comprendre tan la història de l’art com la història de la literatura o la divisió dels cicles de l’any en la nostra cultura. També haig de dir que el profund coneixement bíblic i evangèlic m’ha ajudat molt en la comprensió de la literatura, tan important per a mi.
Però la ment pensant sempre ha estat molt poderosa en mi, tant que el temps m’ha obligat a un treball emocional, i amb els anys vaig entrar en contradicció amb allò que se’m volia fer viure en aquest entorn catòlic, crec que als 16 anys ja vaig retirar-me de forma clara de la pràctica de la fe, no va tenir cap conseqüència domèstica, la meva família mai ha estat impositora en la pràctica ni em els deures propis de l’Església a més mai he fet cap mena d’escarafalls si hi havia d’assistir a un acte religiós per motius familiars o socials, de fet mai m’he he hagut de sortir de cap casament, bateig o funeral perquè aquest es realitzés segons un ritu religiós. La majoria de les persones el que busquen en aquests actes és poder un ritu per omplir la cel·lebració d’un fet i els que a més hi posen un sentit religiós jo només puc respectar-lo amb o sense diferències.
Aleshores que ha passat en tots aquests llargs anys per a arribar a la conclusió que havia de deixar oficialment l’Església Catòlica? Doncs, ara pla! Ja m’era impossible restar indiferent a una Societat Limitada (SL) de mida i visió tan estreta con l’Església oficial i com jo feia temps que no rebia cap dels seus beneficis: perdó del pecats, consolació de les ànimes desesperades, caritat cristiana... He pensat que havia arribat l’hora de trencar un contracte, que d’altre part, algú havia signat per mi.
Aquí hauria de relatar tot un cove d’incoherències, impossible que ho faci. Seré clar. No puc continuar dins una SL que insulta i menysprea tot allò en que jo defenso, en primer lloc la llibertat humana i de pensament, l’Església oficial, Catòlica i Romana, ho diu ben clar hi ha un pensament únic i clar per anar al cel i guanyar-se la pau de l’altra, suposada, vida i com ben sabeu tots els que hem coneixeu no segueixo aquest pensament i per tant no hi ha possibilitat de guanyar el preuat lloc al Paradís per mi, per tant perdut ja ho estic, per a que torturar-me. D’altra part mai he estat ni masoquista, ni sado, per tant no cal estar dins d’un lloc on s’insulta i menysprea la meva forma de vida, la meva visió de les coses i sobretot la meva llibertat com a individu lliure i lliure pensador. D’altra part no puc donar suport a algú que ignora dogmàticament la gravetat del VIH, negant l’ús del preservatiu. Que neguen els drets de gais i lesbianes, que neguen el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos, el dret a una lliure educació i que, sobretot, després de fer-nos sermons i sermons sobre la suposada moral i ètica a seguir, sobre la suposada caritat i pobresa en el viure: viuen de forma ostentosa, immoral, tenen inversions en empreses que exploten el tercer món, en banques que perpetuen un sistema injust i... i.... i... no acabaria ni tinc les ganes de ser jo qui acabi amb la llista, massa incoherència, patiment i negació de la veritat per a un que ha fet una recerca d’ell mateix profunda durant anys, tant en el terreny pràctic i quotidià com en l’espiritual i no té la intenció de revelar a ningú el camí, que cadascú ja és prou madur per trobar-lo per si sol, per tant com deia la meva àvia, sàvia: a l’enemic que fuig, el pont de plata i l’Església fa temps que fuig dels éssers humans, tan humans com jo i molts de nosaltres, aleshores jo me’n vaig i els allibero de la meva feixuga carrega, bon camí i barca nova.
Els que voleu apostatar aquí teniu una adreça on estan tots el documents en català i en castellà, després és tan fàcil com enviar-lo al Bisbat al que pertany la vostra residència junt amb una fotocòpia del carnet d’identitat i la Partida de Baptisme, demaneu-la a l’església en que heu estat batejats, no doneu gaire explicacions, no cal, és un dret i si són tan correctes com a Girona perfecte. En 15 dies tot fet. Després s’ha d’anar un dia a signar al Bisbat, és un acte interessant, no cal anar emprenyat, sinó content i cortès per tenir la llibertat d’exercir un dret.

http://ateus.org/?page_id=49

Ensorrem l'escola.

2011-01-18T12:53:00.003+01:00

Sí, penso que fem tard a moltes necessitats socials d’un país que si no ens afanyem quedarà molt enrere i com ara sembla que l’hem de moure tot diguem alguna cosa.
Només si parlem de la sanitat, educació, vivenda (sacres problemes i drets fonamentals els hi recordo) i la cohesió social crec que ja hi ha feina. Parlo d’educació, no puc abastar-lo tot. Porten, els polítics, 18 anys parlant de que volem encetar nous models educatius, després ningú comença res, per què? Ben clar al meu parer: tenim el model educatiu que els polítics i els que controlen la producció volen, no volen fer res al respecte i ho crec molt seriosament.
El model educatiu actual té ja 300 anys (el van crear el dominics) i alguns em diran que no m’he assabentat dels canvis i de les línies noves en l’educació que tant de furor han fet el l’últim segle passat. Doncs van errats m’he assabentat, però que molt bé, a més a més de patir-les en la pròpia carn, sóc la generació que va servir per fer de conillet d’Índies dels models educatius dels 60, 70 i àdhuc els 80 i després com a professor vaig patir la reforma i per no dir la contrareforma que hi va haver. Moltes reformes per no canviar absolutament res, aleshores m’atreviria dir que el model és molt més antic.
El model educatiu que tenim ja el van inventar els romans amb la creació del seu model d’escola pública, després de la seva decadència amb la caiguda de l’imperi va arribar la creació de L’Escola Palatina per Carlemany i va ser més del mateix –un model d’escola patriarcal que servia per educar les elits, després l’església el va perpetuar durant segles, fins que la burgesia va veure la necessitat d’educar les classes treballadores, per millorar la producció i per tant més del mateix.
Fins ara ningú a decidit trencar el model, penso que ni volen, fins i tot el moviment feminista i el gailèsbic han volgut ocupar un lloc dins del model, però no substituir-lo. Doncs, què passa ara? L’educació ja està que no s’aguanta, però un model que té ja uns vint-i-un segles és perquè no s’aguanti, té reuma.
La societat actual ha trencat amb un munt de valors, n’ha descoberts de nous, vol encetar-ne encara de més nous i malgrat tot això el model educatiu, no els educadors o els educands, no acaba d’entrar en profunditat en tots aquests canvis.
Demanem el que ni pensem practicar. Demanem a l’alumnat tota una sèrie de valors, virtuts, jo diria que quasi aristotèlics i en realitat passats pel tamís de l’església –No és d’un bon ciutadà dir mentides. –No és d’un bon ciutadà ésser agressiu. –No és d’un bon ciutadà aixafar el més dèbil. –No és d’un bon ciutadà no respectar l’entorn... No vull continuar. Bona llista per ensenyar al nostre infant i jovent a les aules. Cal tota una vida per aprendre això, però només un minut per desaprendre’l i aquest minut a diari és a disposició de tothom als mitjans i a la societat en general.
El mitjans fan apologia de la mala educació, de la no educació, només cal escoltar com un polític rebat a un altre, com es parla de persones i de la seva privacitat en tots els mitjans, com l’exemple televisiu és que guanyi el més groller, el que sàpiga cridar i insultar més. Fem un recorregut pel llocs comuns i mirem.
Aleshores diguem-nos tots si el que volem és educar, educar ve de “ducere”, conduir, “educare”(educere), treure fora, criar, semblar ser que el terme no s’utilitzà, al menys a les llengües hispàniques, fins el segle disset abans s’utilitzava el terme “acostumar” i es deia “un donzell ben acostumat”. Això a fet la nostra cultura durant segles: ACOSTUMAR als que ens van al darrera a fer el que fem nosaltres. Ara estem escandalitzats perquè el que fan aquests alumnes, fills, generacions novelles en general es fer allò que nosaltres em fet i per tant al que els hi hem acostumat.
Sempre hi ha una causa per a un comportament, excepcions a banda, que segur que les hi ha, però el que passa a les nostres aules i per conseqüència a la nostra societat l’hem fet nosaltres, de ben segur. Hem continuat perpetuant un model educatiu que ja no s’adiu amb la societat actual, l’hem anat deixant per refer, perquè tots érem conscients del problema i com l’hem anat deixant se’ns ha oblidat i al final, com el peix al calaix del frigorífic, ara intentem fer un adob perfumat i saborós per tapar la pudor, un adob clàssic, dels de tota la vida perquè així semblarà una cosa bona. Però senyors el peix, l’educació, s’ha podrit i no hi ha més. S’ha de llençar, s’ha de cuinar un plat nou i per molt que l’adobin estarà dolent i segurament provocarà indigestió.
La indigestió serà forta i no s’arregla amb més hores, que l’únic que fan es alliberar als pares de resoldre la seva part en l’educació dels fills, que entre més hores a l’escola i més activitats extra escolars no sé si ja saben qui són els senyors que arriben a casa al vespre, caldria conciliar d’una vegada la vida familiar, si presumim de ser una societat desenvolupada fent-lo ja i de ben segur que el món laboral també serà més just. L’alumnat i el professorat no són els responsables de la bogeria social que està desenvolupant la societat del treball.
També caldria aturar el canvi pel canvi de persones que realitzen bé la seva feina a la conselleria d’educació, això facilitaria la creació de grups de confiança que facilitessin l’arribada de noves idees a la conselleria i per tant generar canvis reals. Espero que la nova consellera tingui la qualitat de canalitzar-lo.
Tornem al plat fort, el canvi, el podríem confeccionar amb nous ingredients, els tenim a l’abast, a l’armari, fa temps, però ens fan por, són massa nous i tenim por que la tieta, el veí conservador, el germà conservador, el cosí progre-ric i nosaltres mateixos el trobem massa innovador com per fer-lo a casa, la renovació culinària la deixem per gastar diners amb el amics al bons restaurants, a casa volem cuina clàssica, que no sabem que sortirà -Senyors, però és que es pot canviar, hi tenim ingredients fantàstics a l’aigüera, de nous i de clàssics-.
Tenim un abast magnífic del coneixement gràcies a les noves tecnologies, tenim tècniques noves que estan donant resultats a escoles petites, però amb projectes grans. Potser cal mirar-los i donar-los la importància que tenen, hem de portar saba nova a les aules, els alumnes no s’avorreixen perquè si, és degut a la manca de dinamisme a que ens obliga l’aula clàssica, no creïble ni pel professor.
És evident que cal canviar la formació del professorat, però també hi ha que aplicar noves dinàmiques per tenir professors, educadors, capaços de tenir il·lusió, el professor s’ha de conèixer i créixer personalment, només aquell que es coneix i que ha crescut personalment pot afrontar la tasca de forma els altres. Hi ha nous treballs a abordar pel professorat que passen per la psicologia de les emocions, que hi parlem tant, però ningú aplica, la gestió de problemes i recursos, dinàmiques, plàstiques, tallers diversos, creativitats diverses i sobretot el treball personal perquè amb tanta pressió si no hi ha un treball personal no hi ha res a fer, i això s’escau a tots els sectors socials. Caldrà fer grups de creixement i treballar les pròpies emocions si volem saber que passa amb les dels altres, els alumnes. Caldrà potenciar la pròpia creativitat si volem alumnes creatius, no es pot demanar a l’aula, o a qualsevol feina, que l’altre sigui creatiu quan el que el demana no és capaç de crear res, ni entusiasme, només el que canvia pot generar un canvi. I malgrat que no ho creguin tenim molts recursos que cal dur a l’escola per fer una escola nova, no es pot parlar més de reformar l’educació, l’escola, cal ensorrar l’edifici, ens hi dol perquè tenim una afectivitat arqueològica envers el vell model, però senyors l’educació, el futur emocional i de progrés de les noves generacions no es pot hipotecar per voler guardar un model que no serveix, sentint-lo molt l’educació no és ni moneda de canvi ni el museu on guardar tots els valors que ja no serveixen. L’escola i l’educació són el nostre futur i el futur és pur dinamisme.

EL CONTACTE A L'AULA, L'APRENENTATGE HUMÀ

2011-01-14T10:35:00.005+01:00

(És aquesta una conferència sobre educació donada per mi a Mallorca fa un temps, però ara amb tant de canvi crec que s'escau penjar-la)
He pensat molt aquests dies com començar a parlar amb vosaltres avui, haig de dir que en principi pensava molt en la idea ximple de fer una immersió en el contacte a l’aula d’una manera molt simple, però de cop vaig començar a rebre informació molt actualitzada d’aquesta nova reforma educativa que d’una manera encoberta se’ns està venint a sobre, de fet jo crec que totes les reformes educatives que s’han produït a l’Estat han estat sempre un cúmul de fets malament solucionats o si es vol un encobriment de problemes molt més greus que hi havia al de sota i que mai s’encaren del tot. També estic segur que aquest fenomen és comú a l'educació europea amb algun que altre cas d’honrosa solució.
Ara sembla ser que reformem per a poder solucionar allò que és un problema suposadament modern: la manca de motivació del l’alumnat d’una part i de l’altra el conflicte intercultural que ha suposat l’entrada de col·lectius humans i culturals amb l’emigració. Semblen dos problemes nous o d’aquesta manera els vol afrontar tothom, jo la veritat sigui dita els considero fets, que no problemes, de sempre, altra cosa és com els volem encarar.
El que tractem com desmotivació escolar sembla que sempre ha estat un problema que curiosament afecta majoritàriament a grups socials més desprivilegiats, aquells alumnes que han patit un model d’escola, en paraules de J. Trilla, més avorrit i aquest fet continua estant actualment i cosa curiosa sembla ser que en extensió a aquell grups socials que gaudeixen d'un model escolar més privilegiat o com alguns dirien més bo, potser més elitista.
El que tractem com a un problema molt nou és un problema que sempre ha existit en la nostra societat, l'home és un emigrant permanent i crec que el fet actual no és gaire diferent del xoc que es va produir amb els moviments migratoris de l'època dels 60 a l'estat espanyol o italià del sud al nord, però l'adaptació dels diferents col·lectius va ser feta d'una forma més precària i amb un sistema que en el cas de l'escola al nostre país no tenia cap possibilitat de crear conflicte perquè el conflicte a l'Espanya dels anys 60 no es nomenava, no tenia nom, i per tant no existia, però no hi ha un conflicte gaire diferent, abans eren forasters, semblava un terme més proper i segurament tenia poques connotacions en el terreny religions, ara són estrangers i els estrangers sempre semblen més perillosos, de fet el tema és etern per al gènere humà: grups en contacte.
L'home modern, ultramodern, dels nostres dies sembla que fuig del contacte dels seus semblants, segurament és una por infinita a allò que és diferent, però sorprenentment allò que ens aproxima a l'altre és sempre el contacte, per contacte la mare calma el plor de l'infant i per contacte l'amic s'hi troba a l'amic i com no per contacte s'hi troben l'amic i l'amat, fent un símil lul·lià. L'alteració que produeix la diversitat només té una sortida que és el diàleg i un diàleg que parteixi d'una visió dels drets que tenim com humans. Tots tenim les nostres marques d'identitat, algunes són imperceptibles o al menys en fet veure que ja no són perceptibles per nosaltres, no entraré a analitzar-les, no em toca, però hi són presents, aquesta frivolitat amb que les hem tractat a provocat encara més el seu agreujament i ens ha allunyat encara més de l'altre.
A l'escola aquesta realitat es fa latent de forma molt clara, els nostres infants o adolescent són el més clar dels reflexes d'allò que ens hi pertorba, són una esponja i com a tal absorbeixen tot allò que hi tenim a cops bo i a cops dolent.
El nen-infant és lliure d'aquesta por inicial a la proximitat de l'altre, no ha adquirit encara la por a algú que d'entrada no l'agredit i en el seu moment primerenc a l'escola no marca la diferència, tots tenim present aquelles llars d'infants a on tots dormen barrejats a terra testa contra testa i que ens hi sembla tan tendre, tan entranyable, hem de dir que nosaltres no tenim cap dret a trencar aquesta harmonia de conjunt, estètica des del meu punt de vista, segur , però qui no s'ha entendrit amb una imatge semblant? El pell a pell d'aquesta etapa més afectiva i permesa com a tal afectivitat no genera desconfiança, els nens intercanvien mirades, petons i pell i els educadors d'aquest moment les potencien com un valor apreciable i contacten ells mateixos amb els nens, els pares el contemplen amb satisfacció, qui no regalima davant d'aquell petó que li fa la Laia al Lluc al sortir de classe? Qui no veu molt tendres al Marc i el Said que van de la mà sortint del patí, no hi ha un prejudici, però en quin moment perdem aquesta facilitar per contactar amb l'altre? En quin moment la societat, comença a pensar que aquesta proximitat no és un valor? I encara més en quin moment la societat pensa que ja no podem mantenir-nos veïns a l'alumne, francs en la paraula i nets en la proximitat?
Penso que amb les preguntes anteriors acabo d'esbossar un dels trencaments més grans que es produeixen a la nostra societat. Hi ha com una mena de termòmetre que diu quan es deixa de considerar la part més sensible i emotiva del nostres infants i adolescents com quelcom positiu. Ja sé que molts pensareu que això és absurd que cada dia es valora més la sensibilitat i la naturalitat emocionals, no tan sols a la nostra escola, fins i tot en tot l'entorn social. El polítics, els intel·lectuals, els xerraires de radio, els columnistes de diaris (entesos en totes les matèries hagudes i per haver), els especialistes en tertúlies televisives o radiofòniques... tots ells ens diuen que estem creant un nou model d'home sensible i connectat amb el seu entorn tant físic com psíquic, però la realitat és que l'experiència ens desborda en aquest tema. No conec ni un sols cas on hagi pres consciència aquest nou suposat paradigma en la tria d'individus per a diferents càrrecs o llocs de certa responsabilitat, sempre a guanya una tria clara i descarnada. La suposada efectivitat vista des d'un model agressiu i competitiu, algú que mostri prou seguretat des del model predominant i que després evidentment tingui un alt coneixement de tècniques de suposades noves escoles i sigui capaç d'aplicar-les amb prou autoritat. Us posaré un exemple molt aclaridor, pel més de novembre vaig anar a una reunió d'una suposada línia d'escola molt moderna i innovadora, haig de dir que el model era molt interessant, la persona que ens hi informava realment coherent i el públic tot ell relacionat amb algun cap de l'educació, en va sorprendre un assistent molt interessat en totes les noves tècniques: “anaven molt bé per formar directius que poguessin controlar bé els seus inferiors”.
L'escola a cops sembla que fa el mateix se'ns acarona en el bressol de les millors expressions humanes i després se'ns llença a la més pura reproducció de models que tots nosaltres considerem obsolets.
Aleshores aquí és on penso que entra en joc i en lloc la nostra pròpia actitud. No és prou amb expressar una idea sinó que a més em de començar a posar-la en pràctica, crec de manera ferma que no només em de parlar de proximitat, contacte entre entre els nostres alumnes, sinó que em de practicar-lo, no deixar perdre aquella llavor primera que sembla que sorgeix a la primera part de l'escola que s'expressa de forma més oberta en el primer moment, aprofitar aquest treball i potenciar-lo sempre. Crec que si som capaços de fer-lo des de la pràctica del nostres propis posicionaments físics i emocionals comencem a canviar dinàmiques molt importants a l'aula i que no requeriran cap gran esforç tècnic. Expliquem allò que jo dic postures i després les posem em pràctica amb nosaltres mateixos com a grup.
.- Reclamem silenci a l'aula per poder treballar, però som capaços de demanar atenció? Mirar als ulls i expressar clarament la nostra necessitat de compartir quelcom que per una part és necessari segons el programa que em de complir, però que a l'hora nosaltres, coneixedors suposadament enamorats de la nostra matèria, tenim la necessitat d'explicar, perquè ens agrada. No em d'oblidar mai que vam elegir un fons en la direcció dels nostres estudis universitaris perquè ens agradava, l'estimavem com a coneixement i vam fer el pas a l'ensenyament perquè estimavem compartir-lo, si algú aquí arribats no te clar que l'educació té un clar component vocacional no puc fer res, segurament pensi que jo no toco ni quarts ni hores, però hi crec en aquest factor. Aleshores per què no expressem aquests desig i el compartim amb els alumnes? Podem desenvolupar el contacte entre la nostra idea d'aquest coneixement i la seva i és clar acceptar el resultat.
.- Volem que els alumnes estiguin emotivament adherits a la commoció que ens ha suposat l'empremta d'un autor, d'una obra d'art o potser la pròpia commoció d'un fet alegre o tràgic o important. Hem expressat abans la nostra pròpia commoció? el plor que ens va provocar un personatge al teatre o en una novel·la, l'emoció primera a l'ésser capaços d'entendre el teorema de Pitàgores o d'Arquímedes, l'emoció davant d'un personatge com Sthiphen Hawking o la pura carnalitat emotiva que produeix veure la Capella de Sansevero de Nàpols. Us proposo expressar des d'allò que sentiu en el moment, només si connectem amb el nostre propi sentiment, el nostre propi desig de saber i acceptem la nostra vanitat a l'hora de voler ensenyar a un altre (més petit, en un estatus inferior del coneixement perquè la societat ho ha dit, però caldria parlar llargament d'això) només des d'aquí despertarem atenció i implicació de l'altre en allò que nosaltres volem transmetre, perquè des d'aquest lloc estem en contacte. Hem de recuperar la visió, la mirada als ulls amb l'alumne, l'expressió dels meus propis estats d'ànims i l'expressió dels seus, el tocar-nos , malgrat que sigui donar-nos la mà com senyal de salutació el primer dia de curs, sé la por actual que suposa tocar un alumne; l'aproximar-nos amb el respecte necessari per deixar de seduir la seva atenció, connectar-la i no captar-la tant, si la captem la podem perdre ràpidament, si la connectem podem compartir -la i transmetre coneixements i valors, actituds i accions.

Josep-Andreu Pérez i Mingorance.

In memoria MIli

2011-01-13T18:40:00.005+01:00

Els amics són els contraforts que sostenen la nostra existència. Aquesta afirmació pot semblar una mica arriscada, Ciceró deia que tan sols en el perill és coneixia al vertader amic, crec que aquesta frase té vigència. Els perills avui dia de ben segur no són els de l’època ciceroniana, al menys tots, però això no canvia el sentit de la frase. També deia Ciceró als amics tan sols demaneu l’honest i doneu tan sols allò que és honest. En aquest darrers dies he perdut una gran amiga, una dona honesta, d’aquelles que malgrat no tenir una presència corporal gran tothom que l’ha coneguda coincidiria a dir -una donassa-. La fortalesa de la nostra amistat, l’he pensada molt aquest darrers dies, en que es basava? I després de molt pensar, de fer molts quilòmetres de camins al trot, en el meus matins atlètics, he sentit molt fermament al meu cor que allò que feia i fa forta la nostra amistat, l’amistat sobrepassa la mort, ha estat i és encara la sinceritat en que es basava la nostra relació.
La meva amiga mai feia un afalac si no el sentia sincerament i el que era més important mai donava una opinió o resposta complaent pel mer fet de no tenir un mal gust amb mi. Això feia que les nostres converses fossin peculiarment sinceres.
-Mili recordes aquella amiga meva fantàstica que bla bla bla...?
-Recordo a X, però no sé si era fantàstica, només la vaig saludar un cop i no van conversar, vols dir ella?
Altres vegades jo deia -però bé hem d’acceptar això que diu o fa X, és amic nostre- i ella responia rotunda -que sigui el nostre amic no vol dir que hagin d’acceptar les seves cagades, ja tenim prou amb suportar-les- Cal dir que això feia que no fos fàcil, no era la meva amiga una que cedís fàcilment a l’acord gratuït tan de moda en els nostres dies. Si quelcom no li semblava escaient simplement ho deia, havia arribat a dir -puc respectar la teva opinió, però no estic disposada ni a compartir-la ni a exercir-la. Crec que això la feia d’una sinceritat rotunda, incòmoda per a molta gent i en canvi ara és això el que m’arriba com quelcom més important de la nostra relació.
No cal dir que mai em vaig sentir obligat a no ser sincer o a compartir alguna opinió que no volia, aquesta forma d’actuar va crear buits i silencis que a voltes m’eren molt difícils d’entendre, però amb el temps la nostra amistat creixia i no disminuïa i a l’hora ens va dur a poder parlar de coses de gran transcendència per a tots dos, sempre amb una sinceritat i una obertura mental que he trobat poques vegades.
En els últims dos anys, en els quals la seva malaltia anava minvant les forces del seu cos petit i prim, les nostres converses guanyaven en allò que era profund i vertader en el fons dels nostres sentiments, amb ningú o gairebé amb ningú, he parlat amb tanta claredat de les meves pors, de la meva idea de vida, de les meves visions sobre el món, la política, la societat o la literatura. La Mili malgrat que molts no ho sabien era una dona de cultura i formació amplia, però amb un to sec i fort, no volia demostrar res. Van parlar clar de la seva mort, del seu final, la por al final, de la meva por a la seva pèrdua, del seu desconsol davant un món que no canviava, malgrat tants cops a la mateixa pedra, de la nostra incapacitat per a rendir-nos davant l’evidència.
Ara, ara que no hi és em sento contagiat de la seva sinceritat, espero que no sigui un mal refredat passatger, espero que amb mi, com a monument a la nostra amistat, hagi quedat una sinceritat autèntica, de ben segur un xic molesta, avui dia la sinceritat és molt molesta, però autèntica. Salutat vos gloria Mili bonus amicus et recognovit.

Començo de nou, amb força per un canvi real, Vull obrir una finestra!

2011-01-05T17:10:00.003+01:00

He decidit obrir la veda d’aquest blog, en tan llarga quarantena, que segur que ningú el mira ja.

Començo de nou, l'assiduïtat hauria d'ésser la meva màxima, però en un món on la constància només té sentit si és per a guanyar diner, ningú em fara mala cara, espero, si no sóc capaç d'ésser assidu. Sempre penso que no paga la pena explicar les meves estranyes formes de veure les coses; qualsevol que no miri sota el prisma oficial avui dia és estrany. Crec que últimament hem arribat a crear la idea d'una crítica correcta, i com no oficial, les coses es critiquen però dintre dels cànons que l'establishment considera que són correctes i adequats per fer crítica, a més és tant forta i s'ha impregnat tant aquesta idea en les nostres ments que la visió generalitzada és que no pot ser feta d'altra manera. Així doncs quan protestem per qualsevol cosa hem de pensar si és correcta la protesta. La sensació d'injustícia és quelcom que no pot mesurar el que estar al poder, és una perversió absoluta, aquests dies del passat mes de desembre hem assistit a tota una posta en escena sobre la injustícia de la sida al nostre planeta, sobretot hem estat assetjats per les imatges africanes a on la pandèmia, diuen, ha fet escarni sobre la població, però jo vull cridar contra tota aquesta hipocresia mediàtica que crítica des de les televisions oficials, els actes oficials, les informacions oficials. Mentre que a Europa i a occident sobrevisquem gràcies a tots els avanços mèdics la sida continua estant una carnisseria al països africans i la mesura de tota supervivència la posen els preus elevats dels medicaments, i parodiant a la nostra estimada Teresa Forcades, la culpa de tot la tenen les farmacèutiques que posen preu a medicaments patentats, segurament han invertit molt i necessiten recuperar la seva inversió, però la veritat és que ja començo a pensar que tot s’ha sortit de mare i que en realitat posen preu a tot, la nostra vida inclosa i els estats occidentals no fan res. La pandèmia continua creixent, però no importa el preu de les vides humanes, si no hi ha guany no hi ha vida i prou!
Això està passant ara a l’Àfrica: No Hi Ha Guany, No Hi Ha Vida! Però en canvi tots sabem que si que hi ha hagut un abús en l’utilització de la població africana per investigar fàrmacs, no és un tema de pel·licula, malgrat haver estat utilitzat, és real, però no importa gaire, arribat el moment, és a dir el dia 1 de desembre, com cada any es passen documentals, se’ns commou a tots, se’ns fa sentir culpables i ja quedem tots més tranquils.
Jo n’estic fart d’aquest brou que se’ns dóna, jo no puc fer res contra semblant mostre, les Farmacèutiques i els nostres estats sembla que no volen fer res tampoc, tan poderoses són aquestes multinacionals que ningú fa res, això sí avui l’estat espanyol ha destruït les vacunes de la grip A sobrants de l’any passat, sembla ser que parlem de 40 milions d’€ que les Farmacèutiques s’han posat a la butxaca, per un tema poc clar, que no tornaran ni a la societat, ni a l’estat. I tothom fa el possible per fer-nos sentir més malament l’1 de desembre, Collons de Mico! Podrien les televisions i diaris desmarcar-se de tanta lectura oficial.

L’altra parodia dels mitjans de comunicació, últimament, és la nostra aportació a la crisi, jo li dic, amb perdó, la Puta Crisi. No sé que puc fer jo, és evident que hi ha una crida a la creativitat de tothom, però sobre això també hi ha una visió oficial. Si amics hi ha “creativitat oficial”(CO). Aquesta nova virtut, la CO, curiosament sempre respon al paradigmes del neo-neo-capitalisme, dic neo-neo perquè al començament de la Puta Crisi tothom deia que el neocapitalisme ja s’havia acabat, que estaven assistint a la mort d’un sistema caduc, tan caduc com el comunisme? Doncs jo diria que més, el comunisme l’hem declarat en via morta en tan sols 75 anys de funcionament, doncs que esperem per fer un bonic funeral al sistema capitalista. Ni pensar-ne, la CO, després de la primera sotragada, s’ha refet d’aquella que semblava autocrítica i ara només se’ns presenta com a solució mantenir-nos en aquest neoneocapitalisme tan cofoi i salvador de totes les crisis. Així la Banca, que són les farmacèutiques de l’economia, ens està buscant la medicina adequada, evidentment nosaltres som els conillets d’Índies i com no també el pagans del sistema, i religió. El que hem de fer és prendre amb paciència el medicament que és ben estrany: -Avui us estrenyeu el cinturó, demà si us l’estrenyeu sou els culpables de que tot va malament i: aneu a consumir! On s’ha vist que el producte és quedi sense vendre; demà passat com consumiu massa, d’ensenyament, de medicament, de diner... us retallem de tot, però tornem a ser els culpables perquè no és mou l’economia. En definitiva aquesta medicina més que millorar és com un diarreic que ens està deixant sense forces, ens està deprimint, ens està destruint socialment per no arribar a cap solució. La classe política i dirigent no és altra cosa que un Casta de Privilegiats (CP) que vol mantenir les seves prebendes fins el final, passi el que passi ells creuen que si mantenen l’estatus, CP, es salvaran a costa de qui sigui i com sigui. Cap ni una de solucions originals.
Jo crec que hem arribat al final del sistema, no queda energia suficient per aquesta bogeria, la natura ja no pot suportar la sobresaturació de contaminació que estem generant, l’esperma i els òvuls de la nostra espècie cada cop estan més debilitats, sobretot a Occident, el nostre sistema de vida capitalista és un fracàs i com només podem anar a votar cada quatre anys, a opcions ja prefixades, la gent no vol arriscar res perquè ja és diu -qui dia passa any empeny- però hi ha un dia que no es passa i l’únic que s’empeny és la bonica caixa de fusta, reciclable, del nostre taüt, i l’empenyen altres. Segur que estic boig, però tinc unes ganes boges de cridar que vull solucions noves i originals, que la força està en nosaltres si ens comuniquem, ens reciclem, sortim d’aquesta ensopida depressió a que ens està sotmentent el sistema perquè així ens quedarem a casa aturadets guardant el que ni tan sols tenim, la suposada seguretat, si això no el canviem entre tots no hi ha ni futur, ni seguretat per a ningú i només es pot canviar des de la igualtat, la llibertat i la solidaritat vells conceptes, revolucionaris? No ho sé, no sé si queda cap revolució a fer, però un canvi real i definitiu SÍ.

Seguir en el Camí.

2009-07-29T23:37:00.004+02:00

Primer de tot la meva sorpresa en la vostra resposta quan escric des del jo més personal, jo sempre he pensat que jo en si mateix tinc ben poca cosa a dir en aquestes pàgines, miro els blogs i miro tot el que ha escric la gent i sempre és com una forta impressió i penso que segurament jo sempre em quedaré en una part molt superficial del camí, però malgrat tot està clar que sigui com sigui sempre serà el meu camí.

Seguir el camí i no aturar-me en la dificultat a estat sempre una màxima meva, malgrat tot m'he aturat mil cops en la dificultat, més d'un cop m'he aturat i no he pogut seguir endavant, haig de dir que algun cop vaig pensar que tampoc estaria malament que arribés el punt i final, penso en els versos de Rosalia de Castro a Follas Novas:

¿Que pasa ó redor de min?
¿Que me pasa que eu non sei?
Teño medo dunha cousa
que vive en que non se ve.
Teño medo á desgracia traidora
que ven e que nunca se sabe ónde ven.

Molts cops m'he sentit així amb una por a quelcom que no puc saber on està, passaven les coses al meu voltant i no podia ni saber quines coses eren, no era desconnexió del l'entorn o de mi mateix, sinó que durant anys els esdeveniments m'eren molt difícils de sostenir, no hi havia força, el fort procés personal anava passant i malgrat posar tota l'atenció possible, no hi havia manera de saber per què s'anava produint d'una manera determinada.
La por a la desgràcia traïdora durant molts anys va ser una constant, però no m'he aturat mai en ella, malgrat saber fidedígnament que podia arribar, però no calia quedar-se en aquesta idea estancat perquè tampoc podia fer res amb ella, només ser conseqüent amb la realitat que això provocava ¿doncs com sinó es pot sobreviure davant d'un ensurt de la vida que saps que és tant imprevisible que no pots saber com anirà? L'esdevenidor a més a estat així d'imprevisible, les coses han anat cap a bé, però aquest a estat el factor sorpresa, ja que no es presentaven així en principi. No me quedat mai esperant l'esdevenidor aturat, he acceptat allò que arribava, això si, no puc fer res contra allò que arriba, no s'hi valen ni queixes ni mirar-se'l amb aire de desgràcia congènita, no existeix aquest tipus de desgràcies, creure en elles és una bogeria que determinats caràcters produeixen i les coses tan sols passen i el més fort és que fins i tot les pitjors de les coses passen amb una gran tranquil·litat sense més.
Aquest coneixement, que fa poc que sé que tinc, ha estat el que m'ha permès plantejar-me el viure amb força malgrat la traïdoria que pogués pensat m'havia fet la vida amb la malaltia, vaig pensar tranquil·lament -estàs viu i has de pensar com viure millor. Segurament hauria estat fàcil tirar la tovallola i esperar simplement la parca, vaig acceptar que la parca, la mort, podia venir i que calia esperar-la en pau i sense defugir-la, però a l'hora vaig plantejar-me com mantenir al menys la força, no l'esperança, l'esperança és quelcom desconegut, Pandora va tancar la caixa just en el moment per a no veure que era, la força és quelcom més real i fèrtil.
Ha estat aquesta idea de fertilitat la que m'ha fet Seguir el Camí, la idea de maduració i prou en la resta he tingut tanta por i entrebancs com tot ésser humà que afronta una nova que li canvia la vida a mi la malaltia i els canvis que provocava em van canviar la vida, però vaig veure també una possibilitat per al canvi, el canvi era la porta oberta vers la sortida i seguir corrents pel camí, m'agrada aquesta idea ja que és també quelcom que faig físicament córrer camins, en el camí he hagut d'escoltar molts cops en silenci i haig de dir que fins i tot amb poca consideració vers la meva situació, un cop obries les portes del canvi com a progrés personal no hi ha masses consideracions, per sort, per part de ningú, has d'acceptar la devolució com a única moneda de canvi i a l'hora has de saber actuar amb determinació quan creus que la devolució es transferència de l'altre. Jo vaig trigar molt en saber quina era la bogeria de l'altre, tan poca era la meva auto-estima, i amb tants pocs drets m'he cregut sempre que hi he tornat molt de temps al mateix lloc, un pou del qual només em treia la meva força, la meva manera de sortir era i haig de dir és una força que em diu no t'aturis ara pots continuar si el fas des de tu mateix. He trigat molt en mirar i respondre o simplement no respondre, però no agafar allò que no era meu, sinó de l'altre, aprendre aquella idea bàsica per mi: Jo no puc fer res amb el pensament de l'altre, no puc moure'm amb el que tu penses de mi perquè és totalment incontrolable i desconegut per mi.

La sorpresa potser més forta de tot el procés, que no puc explicar ara, és trobar-me en un punt en el qual l'únic que m'és vàlid és l'original, allò que bé del punt de partida meu, començar i seguir des del punt més clar de la meva essència i això passa per la ment i pel cos, pel cos i per la ment. Cal córrer el camí i cal corre'l en tots el sentits, cal treure la cuirassa i cal fer-lo en tots els sentits, no deixar res del que he creat durant tan de temps per tapar el principi de tot, el més curiós és que això ara no em menja la força, sinó que em l'alimenta i em fa seguir més plàcidament.

EL CAMÍ
El camí que es pot definir no és el Camí Etern. El nom que
es pot anomenar no és el Nom etern.
D'aquell qui és més enllà dels noms vénen el cel i la terra.
De l'immanent han vingut totes les coses i llurs noms.
El qui és més enllà dels desigs po veure l'U. El qui té molts
desigs només pot veure la pluralitat.
L'U i la pluralitat en veritat són Un; però la pluralitat en veritat són Un, però la pluralitat té
molts noms.
Aquesta unitatés un misteri. Aquest és el misteri suprem la porta de l'Esperit.
Tao Te Ching I
De la traducció anglesa de J. Mascaró

Tant, costa tant!

2009-07-29T00:31:00.007+02:00

Tant, costa tant escriure, però haig de dir que hi ha un motiu, he decidit fa temps retrobar el meu jo inicial, hi ara? Direu: està com un llum, haig de dir que com un llum d'oli, d'aquell que ha casa dels meus avis servien per anar al corral, ben tronats tronadets, però la veritat és que porto un mesos en la idea de que haig de tornar a estar en forma, tenir energia esportiva, pesar els meus 72k de sempre, no he guanyat gaire més, d'acord! i ser jo sense aquesta massa muscular que m'ha protegit de tots els meus feixuc avatars de vida, la malaltia sobretot, en els últims anys.
Durant molt de temps he tingut por a perdre la fortalesa física degut a la malaltia i els metges de forma innocent i desgavellada em dèiem de fer peses, posar-me a un gimnàs a morir de pur avorriment pujant i baixant peses que suposadament em fèiem estar més sa. Jo tinc una facilitat per a guanyar massa i sobretot als pectoral, les cames sempre han estat fetes, molts anys d'atletisme, i m'he anat amagant sota aquesta massa corporal.

En els últims temps crec haver arribat a la comprendre que no només estava fent el que deien el metges, preservar l'apreciada massa muscular, sinó que el que feia era amagar-me sota ella: el pit ampli, com si volgués ser un Prometeu, em permetia que no em ferissin el ja ferit cor de malalt crònic i permetia també posar distància amb mi mateix, al mirall veia una imatge que no tenia res a veure amb el que passava, però aquest any al més d'abril vaig notar quelcom que em va fer reflexionar, hi tenia una massa muscular, però el meus muscles i el meu cos hi estaven dèbils.
Vaig caure en un estat inquiet i com d'incompressió del que passava i em vaig dir: Cap de cony, però que estàs fent? Matant el teu cos en pos d'una idea que ni el teu metge té clara! Vaig parar i no hi vaig anar al gimnàs vaig veure que no havia lluitat tant contra cap del resultats suposadament clínics conseqüència de la malaltia i vaig dir que vull i el primer que em va passar pel cap va ser quina era la meva primogènita forma, la meva gestalt, i ostres de sobte em vaig veure anant les pistes d'atletisme de Terrassa, unes pistes de cendra batuda, als anys 80, il·lusionat, ple d'energia, anant a córrer a una pista de cendra i a fer quilòmetres no hi havia tanta ampul·lositat física en mi, era algú magre, fibrat corporalment i fàcil de veure com a persona, no hi havia gaire per amagar en aquell cos lleuger, era fàcil d'assolir de saber que hi passava pel cap i segurament era fàcil de predir, però en aquell temps, sense tanta formació ni experiència de vida feia mil coses: treballava, estudiava amb una lucidesa mental envejable, feia de secretari de l'entitat esportiva i sortia a divertir-me, el cos donava per això, és clar que era més jove, però sobretot l'esport aeròbic a l'aire lliure em posava en contacte amb mi mateix, podia reflexionar corrents de fet sempre ha estat així, és la millor meditació del món per mi.
I eco la m'he dit a mi mateix no pot ser d'altra manera has de tornar al jo originari, en principi pensava més en una qüestió física, vaig plantejar-me el què, ja no tinc 2o anys i vaig dir: Sapastre torna inspecciona la disciplina que més et posi en contacte amb la natura, i és clar vaig caure en el triatló: natació a mar oberta, córrer i bicicleta. Això em va portar de cop cap a la magnífica natura empordanesa on visc ara la plana em permet córrer tant, com anar en bicicleta sense relaxar-me amb el pla, ja que la proximitat del Montgrí em permet pujar i baixar de valent quan cal, i la mar, la meravellosa mar de l'Empordà em permet nedar tant com vulgui.
La cosa ha estat tant bona per a mi de sobte he començat a perdre tota aquella capa de greix superflu i endurit que dóna el muscle i el muscle s'ha començat a estilitzar, el cos, les cames primer, s'enfortia de veritat i la meva forta agilitat a retornat a estar present, però el millor que acompanya això és una obertura de mi mateix, les llargues meditacions que dóna fer 22km corrents ó 100 piscines ó 200o metros de mar oberta o 50km de bici, sempre més durs per mi, és l'esport en el qual tinc menys pràctica, però la ment s'obre, no pots pensar quan fas el camí de l'Escala a Sant Pere Pescador no pots pensar, s'ha de tornar i el pensament gastaria la meva energia, la ment ha d'anar lliure només tu i el paisatge obert i la seva llum; quan nedes i travesses 8 vegades la cala de Sa Conca a Cadaqués o busques la boia groga a la platja de Pals no pots pensar només l'aigua i tu, quan vaig sobre la bici no puc pensar hi cauria, només jo i el paisatge. Aleshores passa quelcom màgic la meva ment s'allibera, s'obre i és ella només ella, pura i neta i quan arribo a casa em dutxo després d'estirar-me bé de amorosir el cos amb els estiraments i la relaxació, la dutxa i aleshores bé un pensament alliberat, que a traspassat totes les bogeries que genera el pensament diari, la calma i com no un cos que començo a ser jo.
On m'ha tingut amagat aquesta malaltia tants anys? Ara cal que surti jo i que la por no torni a fer que m'amagui en cap closca ni clofolla, segur que el no protegir-me també em fa feble, però també farà més fàcil que m'abraceu.

CHI NON VUOL DELLE FOGLIE/ NON CI VENGA DI MAGGIO.

2009-06-01T19:52:00.004+02:00

He triat com a títol aquesta petita Rima de Michelangelo, 278, perquè de sobte em fa present en moltes coses, no cal dir que coses que no sé ni com comentar, aquesta rima m'ha tret de la meva idea de títols mitològics que no sempre són comprensibles i que a voltes fa que la gent s'aïlli de la lectura del text, a més crec que haig d'encetar altre direcció.

El que no puc evitar es explicar-vos que aquesta rima va ser trobada en un dels papers de geni florentí al costat del disseny d'una finestra datable al període que va entre els anys 1541-1563, la frase és proverbial: “qui no vol alguna cosa, deu trobar el moment oportú per evitar-la”. Segurament hi ha una contraposició d'idees entre joventut i maduresa, per una part la bogeria que produeix voler se jove en l'edat madura no fa més que produir fruits que estan realment fora del seu moment, d'estació, aquesta idea bé donada per “maggio” que avesa segons el Geni a una producció rica tan sols de bogeria; és clar que no vull dir amb això que no defenso la producció boja de la joventut, per sort encara queda la possibilitat que algun jove produeixi alguna bogeria prou creativa que revolucioni la nostra mal feta maduresa, i també que un cop de joventut faci que la nostra pròpia maduresa sigui productiva.

Jo no és que sigui realment un que sap trobar el moment oportú per evitar les coses, més aviat sóc d'aquells que em trobo de peus a la galleda i quan les vull evitar ja estic en un galimaties que no em treu ningú.

Pateixo una joventut crònica que no em deixa asserenar-me del tot, m'arrossega i a cops em fa sentir fora de lloc, perquè d'altre canto sempre m'he sentit madur, crec que vaig madurar de cop, no vaig poder triar gaire i ara com aquesta feina la vaig fer abans de temps em trobo que vull fer el procés a l'inrevés, vull ser jove ara, fins i tot vull la part més estripadora de la joventut que dóna la força per a poder tirar amb tot en davant, no aturar-se enlloc perquè es pot anar a tot arreu, de fet jo camino per no restar quiet, és un dels meus grans lemes, he titulat un grup de poemes amb aquest nom, però malgrat tot el que més m'agrada de la joventut és la creativitat la força de la creativitat, les idees que arriben al cap com una rierada que arrasa tot el que està aturat al cap i fa entrar la saba nova, quin bon cop pel cap.

Ara em sento així, no puc deixar aturada aquesta gana de crear, necessito un munt d'idees noves i malgrat tot no em puc protegir de gairebé res, però potser si que hi ha alguna cosa de la qual “he trobat el moment oportú de protegir-me”, he aprés a protegir-me de tots aquells que em deien que la creativitat que m'omple el cap és dolenta, no ara al menys començo a creure en la possibilitat d'aportar alguna cosa nova de crear i això no és un símbol d'immaduresa, estic segur que la capacitat de fer és el darrer cop de joventut que m'hi queda, del qual no em vull desprendre mai, però que almenys ara sóc suficientment madur per a que ningú me'l mati, ningú em faci sentir estrany en el deliri creatiu, fins i tot en el cúmul de paraules que a cops no volen dir res, però que són necessàries per arribar a una idea que vol dir quelcom. Vull fer que em deixin fer, que ningú aturi el fer, el ser, el sentir. No em vull morir en l'absència del moviment i això no és una paranoia.

CROCOS, SAFRÀ

2009-05-15T18:16:00.005+02:00

Algú pot pensar que vaig a parlar de la història de Crocos i Esmílax, però no, si algú vol saber el què que miri un llibre de mitologia, només dir que Crocos es convertí en safrà pel seu amor vers Esmílax. La resta ja sabeu: mireu-lo.

Del safrà se'n diu a casa meva: ets més car que el safrà i bé és ver, és una espècie caríssima. Ara penso que últimament tots ens hem esdevingut safrà, espècie volàtil i de poc pes i massa cara pel que aporta, haig de dir que és una espècie que a mi m'agrada, crec que hi dóna un gust fabulós a totes les menges on s'incorpora, però a l'hora també crec que és una espècie de la qual es pot prescindir, es pot oblidar posar-la o bé simplement l'ignorem donat el seu alt preu, serà just en aquest cas que algú ens hi faci nota la seva absència en el moment final a taula, però de ben segur que l'arròs o la pasta o el conill continuaran estant exquisits. No serà així si manca la sal o el pebre, aquestes són realment el gust de la vida i així diuen a casa meva, no sé si a la vostra també: ets la sal y el pebre! I és tot un afalac, de fet quan m'ho diuen sempre tenen la qualitat de fer-m'hi apujar les colors a la cara.

Avui dia hi ha molt de safrà a tot arreu, una espècie cara i prescindible, a l'hora trobo que tot està mal adobat de sal i de pebre. A més Crocos s'enamorà de Esmilax, per això els déus el convertiren en safrà i Esmilax al seu temps s'esdevingue Smilax aspera, només una mera sarsa europea comú i espinosa.
Si us plau, una mica de sal i pebre...

ROME, del grec força.

2009-05-13T21:41:00.009+02:00

Rome no és altra cosa que l'etimologia
pretesament grega de Roma. És ben coneguda la intenció del romans de fer-se descendents de la noble estirp d'Eneas. Rome, en grec, vol dir força i malgrat totes les diferents versions sobre l'origen de la ciutat, Ròmul, Roma la captiva d'Eneas i Ulisses, Roma la dona d'Ascani la veritat és que res de tot això m'impressiona tant com l'etimologia Rome.

Crec que la paraula, i la creença en ella per part del més mitòmans del romans, ha donat força a la ciutat, potser els mots i les coses estan més lligats del que creiem, no ho sé!

Rome, Força, és una sola cosa, la ciutat de Rome s'instaura en el temps i en el seu espai geogràfic amb una força i una presència absolutament contundents. Jo sóc conscient que no sempre hi ha estat aquesta solidesa, no en va la seva decadència després del segle quart, tot i ser el centre de la cristiandat, diria jo que es prolonga fins després del cisma d'occident i no serà fins després de la tornada dels papes i més fins a Alenxandre VI, papa Borja, que Rome no comença a recuperar un esplendor i una autoritat política que els papes posteriors sabran continuar.

Però no és això el que et comunica Rome amb la força de la ciutat-mite, la Força és alguna cosa present, un ens viu que s'allarga en el temps, és personalitzar en les seves gents d'abans i d'ara i a l'hora fa que malgrat totes les crisis i decadències la ciutat continua present.

Rome per mi no és quelcom nou, conec la ciutat fa més de vint anys i hi passo molt de temps en ella, de vegades m'esdevenc un mer viatger, la visito i la gaudeixo, sempre amb un cert aire aristocràtic, que diria una persona ben amada per mi, la meva germana, però no m'agrada sentir-me turista a una ciutat on tots el referents de la meva educació m'emporten inevitablement.

Haig de dir que vaig conèixer abans la ciutat de Dante on Stendhal té la seva, ja vulgaritzada, síndrome al sortir de la Santa Croce, la Santa Croce em va impressionar, la ciutat no tant, els seus museus sempre m'han semblat magatzems d'obres d'art, per mi la veritable impressió torbadora de l'esperit humà es troba a Rome, no sabria dir un sol lloc com a exemple d'aquesta síndrome, perquè hi estaria perdut en un munt de sentiments, en un munt d'ofegades, i de ben cert que serien les meves, però us ben asseguro que Rome supera tots els impactes possibles i van des de la grandesa per tots coneguda, fins a la petitesa coneguda per mi mateix – aquella intima part meva que tan sols comparteixo amb els que jo estimo i que en aquesta ciutat sorgeix contínuament- Algú dirà ara – i bé quin és aquest colp, diu-l'ho! Potser el fet de la seva continuïtat en el temps, la profunda arrel mítica que l'arqueologia acaba comprovant (- sabeu que al Pal·latí s'ha trobat restes de les cabanes que constatarien el mite pastoril de Ròmul i Rem?) o potser l'espiritualitat que fins ara, per la formació marxista que vaig tenir en altres temps, no volia veure.

No és l'espiritualitat cristiana, que ara no considero ni millor ni pitjor que la budista, més de moda, sinó l'espiritualitat de l'home fet pura transcendència al llarg del temps, que els déus perdonin la meva manca d'humilitat, però Rome i la seva Força fan transcendent a l'home, a l'home, és clar, de la meva formació humanista occidental, i que jo vull retrobar, però que un món, vanitosament absurd, està buidant dels seus continguts. Potser si que cal tornar a tenir una Mare Rome, una Mare Força, potser aquesta visió forta me l'ha donada la meva Mare en aquesta visita romana, “forçana”.

I més.

L' Antro de la Sibil·la

2009-05-06T02:25:00.005+02:00

A cops penso que torno aquí, potser perquè com Odisseu va tornar a Ítaca, jo sento necessitat de tornar a un lloc on puc deixar paraules, que d'altra part mostra alguna part de la meva ànima, malgrat tot començo a tenir por d'una gelosia que em faci guardar tot el que hi he escrit o expressat per compartir, sembla que en alguns moments en torno un vell Arion, que sobreviu a totes les envestides assassines del complot que teixeix l'avarícia per a fer-me cada cop més tancat i inexpressiu i de poc em veig altre cop aquí, amb ganes d'expressar, haig de dir que com Arion he dedicat part d'aquest temps a viatjar, d'una par un viatge real que m'ha porta a cercar la Sibil·la al seu Antro Cumeo a Cume (a la foto) i la vaig esperar durant dies mirant des de les ruïnes l'illa de Ischia. La Sibil·la Cumea semblava que no vindria, que la seva força s'havia perdut ja que com sabeu els seus llibres i revelacions van ser aclaparades pels magistrats que després de la República i en època d'August es van guardar el privilegi de la seva interpretació, però l'espera és una de les meves grans qualitats, sempre he sabut esperar i més si el refugi per l'espera es el vell bell Antro de la Sibil·la a Cume, lloc únic i d'esplèndida bellesa que t'hi permet refugiar-te en el també bell art de la contemplació.
No dic tot això gratuïtament en els temps que corren de barbàrie absoluta i predicada incomprensió humana només queda el refugi en la creació més purament artística i a l'hora fer un esforç per compartir-la, que no és poc, un pensa més en la possibilitat de callar-se-la de no dir absolutament res, però això és negar la possibilitat del que jo i tots podem aportar per renovar el sense sentit actual, que no és Caos, el Caos és creatiu i en canvi el sense sentit no em durà enlloc i com resultar que jo com Arion sempre busca un lloc per viatjar, ja siguin Li Campi Flegrei o bé el camí de casa cap a Empúries, però tenir la sensació de posar un peu al camí que si més no alguna vegada arribaré a qualsevol paradís, per això haig de fer l'esforç d'aportar quelcom, si més no per crear la meva pròpia illa de sentit personal. I com diu Maria Do Cebreiro, no deixar-me salvar per nens perduts:

Vivo desde o pirncipio das idades
pola parte de fóra, enxendrada un instante
despois da decadencia.
Non volverei caer na tentación
de deixarme salvar polos nenos perdidos au por ti.
E ti non volvas darlle ó esquecementos a miña confesión:
d outro lado d fiestra tamén houbo anoriñas.

Ara si més no emprenc un altre viatge a veure si trobo el lloc per compartir-lo i no quedar-me'l.

NO SÓC FAETONT

2009-03-10T20:12:00.003+01:00

No sé si els pollancres que hi veig des del meu finestral, al meu estudi, són tan sols un gran regal empordanès o són en realitat les Helíades convertides en pollancres després de plànyer el seu germà Faetont llargament. Realment no ho sé, a cops penso que són les belles Helíades i que el rierol que passa al costat de casa, que no és rierol, hi és rec, és l'Erídan a on un Faetont incapaç de superar la seva por va caure.
A voltes encara el complico més i em sento com un Faetont no capaç de superar les meves indecisions i correré el risc de cremar tot el que se m'apropi de tant que duré amagat al meu armari de sentiments i per què no dir-ho de coses per crear, al no posar-lo en lloc al final cremarà i serà tal el desori que segurament algú em llençara al rec perquè no cremi tot el que hi ha al voltant. Sincerament no ho sé, es clar que seria quelcom més vulgar que el dolç Faetont i els meus pollancres empordanesos tan sols són una arbreda plantada per fer caixes de fruita o palets. No seran les meves idees perill de foc universal ni haurà déus irritats per aquestes, ni Helíades que els seus planys siguin tan grans que acabin movent el fullant al costat d'un riu, bé en aquest cas rec. No serà pas.
Però el que si hi serà, vulgui jo o no, és la meva necessitat d'expressar idees i sentiments, malgrat tot el que faci contínuament per posar-me mil i un entrebanc i no realitzar-los, els sentiments expressius són quelcom molt insistent i l'avarícia per guardar-se'ls també és quelcom molt insistent i impertinent. Voldria jo que la generositat creativa em prengués i fes que de cop comencés a crear regals, però haig de dir que una certa estupidesa em caracteritza en aquest aspecte, sempre hi he cregut que res del que faig val la pena compartir-lo i que hi acabaré avesat al més gran dels ridículs i que ja mai podré ni mirar als ulls a ningú, perquè a més a qui li pot interessar res del que jo decideixi dir i a qui a més li pot complaure estèticament, això encara m'ha posat en un dels pitjor precipicis de la meva vida que ha estat el fer coses, corregir-les milers de vegades i a sobre no creure en elles, un cansament absolut que no ha reportat cap ni una satisfacció, de fet algunes d'aquestes coses tan corregides al final m'han agradat menys que al principi i després de tot no han dit res del que jo volia dir inicialment: al foc!
Es clar no sóc un Faetont, però comparteixo amb ell la por de conduir el carro del Sol, que en definitiva és el carro de la meva vida. Hores d'ara em sorprèn més la força amb que surt aquesta necessitat creadora, no sé si és quelcom que fa l'edat, potser és una qüestió hormonal, faig conya, però ara és una sensació present i que em fa sentir que no puc deixar-la passar més, haig de fer i fer clar, sense por ni obstrucció d'allò que naix, i el que arriba novençà a la vida no puc començar a modificar-lo haig de deixar-lo créixer amb esperit propi, que en definitiva no és altra cosa que el meu esperit que fins ara sempre he volgut modificar-lo i dirigir-lo, seguint alguna idea creada a priori per la part més traïdora de la meva ment i que és el més gran dels censors.
En aquest moment em llenço jo mateix a l'Erídan per fer el meu camí no com un Faetont, sinó nedant amb les meves pròpies forces o remant qual argonauta la meva nau. Molt em temo que molt del que pugui dir o expressar a molts dels déus no els hi agradarà, sobretot d'aquests déus actuals que no accepten formes de pensar diferent, perquè hi som en un mal moment per a la llibertat de pensament i creació, però jo de moment no vull ser gens ni mica de correcte i em llenço a la mar amb la meva nau, no busco el velló d'or i hores d'ara no tinc pressa per arribar enlloc, però al menys si de conèixer la forma dels meus propis sentiment.

CARONT ( Χάρων)

2009-01-07T00:31:00.001+01:00

Tots sabem que Caront és un dels genis del món infernal, potser per la seva tasca, feixuga, un dels més coneguts per tothom, fins i tot per la gent que no hi té una gran formació clàssica. Aquests dies penso que aquest artífex del món infernal deu anar ple de feina, i ric, ric per allò que se li pagava un òbol pel pas, ple de feina perquè aquests dies sembla que el món s'omple de mort i més mort. A més tinc la sensació que la feina deu ésser difícil fins i tot per a Caront, transportar un munt d'ànimes innocents no deu ser una feina fàcil ni per ell, i menys quan són vides estroncades en la tendra infància; potser no és tant difícil, de fet Gaza deu estar en aquests moments tan pròxima a l'infern que ja deu ésser totalment familiar per a Caront, i segurament a l'Hades deuen anar amb molta feina per hostatjar tanta criatura a casa seva, és clar que al Tàrtar també de ben segur. El Cel i L'Infern són conceptes més cristians que no m'agraden gaire i prefereixo pensar-lo en termes clàssic.
El que és clar és que la cosa deu anar embolicada allà perquè l'ira d'un quants ha volgut acabar amb la poca pau d'uns molts. No sé quina serà la pau de cap nen ni a Palestina ni a Israel, suposo que deu ser un concepte estrany que s'explica en els llibres d'escola i ja no sé si ni tan sols és present en cap dels llibres religiosos del nostre món.
Després de l'empastifament nadalenc: pau, amor, joia al món, solidaritat i bla bla em sobta i em cor pren la manca de reacció per part del nostres polítics, aquest homes i dones que han omplert tots els mitjans de comunicació amb el màxim possible de missatges tòpics i típics sobre l'amor i la solidaritat humanes i que han trigat deu dies en reaccionar de la forma més pobra i freda possible, però de fet que hi esperava? Un regal de Reis pro consciència classe política? Déu meu que sóc d'innocent! La classe dirigent mai s'ha interessat pels petits problemes i de fet que la Barca de Caront hi vagi plena és un petit problema, ells hi deuen anar en un altre vehicle quan moren.

Codony, eficaç contra els enverinaments.

2008-12-16T18:45:00.002+01:00

Possiblement el codony, dit en grec chrysómelon, o poma d'or, Pot identificar-se amb les pomes d'or del Jardí de les Hespèrides, d'altra part les pomes d'or del baix relleu del temple de Zeus a Olímpia han estat identificats com part d'aquesta espècie.
Plutarc recorda que, a Atenes, un decret de Saló obligava l'esposa a menjar-ne un abans d'anar al llit la nit de noces, el fruit afavoria la fertilitat, segurament això va fer que es mantingués el costum al Renaixement i per això hi ha pintures nupcials en les quals es pot veure un codony.
També Plini el Vell a la seva Història Natural fa esment de es seves nombroses qualitats contra els enverinaments. D'altra part diu que si es talla una branca i es planta neix un altre codonyer (Cidonya Oblonga) ràpidament.
Suposo que gaudeixo de les seves qualitats afrodisíaques, ja que m'agraden molt, però ignoro les seves qualitats contra els eventuals enverinaments, però és cert que en aquest temps les taules del meu país hi van plenes de codonys d'un color daurat i olorosos, de fet recordo que la meva avia els hi utilitzava per a perfumar armaris i arques, la seva olor era dolça, recordo bé, i de ben segur que el seu perfum abaixava els enverinats humors dels que s'hi atansaven.
Avui quan he passat davant la taula, he vist dins una vella olla d'aram uns formosos codonys que el mes d'octubre van anar a parar de l'arbre a la taula, tot pensant en el meravellós perfum d'aquella nimfa, una bella Egle, que feu que el meu avi, un fort Teseu, s'oblides d'una Ariadna que duia uns rinxols penjant per davant de les orelles i la prengues a ella en matrimoni. I tot veient aquest fruit i recordar les olors mítiques he pensat de fer un bell paquet i fer-los arribar a una Rosa que es diu Rubra(1), però que sembla més aviat Caurulea(2) i no del Cauruleus marí, sinó del Cauruleus de les velles camises de nefanda memòria, per a veure si és possible calmar allò que l'enverina: la diferència.
És ben cert cada cop trobo que hi ha més gent enverinada per la diferència: Rosis Lupus, Ferdinandis Sutor (3) emprenyats amb la diferència. Tots som diferents en la nostra essència, és la diferència allò que ens fa formosos i interessants, però és la diferència el que ens hi posa més a prova, convido a la Rosae Caurela i als senyor Sutor, i la seva gent, ja que volen ésser rubros, a que calmin els seus verinosos efluvis contra la diferència, amb una bona dosis de codony, segurament els hi farà millors amants i esposos la nit de noces, sinó segurament seran oblidats com Ariadna pel seu Teseu.

1 Rubra: vermella en llatí
2 Caurelea: Blava en llatí
3 Sutor: Sabater en llatí

ATE (’´Ατη) Personificació de l'Error

2008-12-15T18:19:00.005+01:00

Ate és una d’aquelles divinitats lleugeres, els seus peus tan sols es posen sobre el cap dels mortals, evidentment sense que ells l’intueixin el més mínim.
Ella va actuar per primer cop, sembla ser, quan Zeus va jurar donar la supremacia al “primer descendent de Perseu que nasqués” , sometent així Heracles a Euristeu, Ate el va enganyar. Zeus es venja precipitant-la des del seu cau a l’Olimp. Ate fou a caure a Frígia, sobre un pujol que va ser anomenat la Carena de L’Error. Sobre aquesta carena Ilo construí la ciutat d'Ilió (Troia). Zeus al fer caure Ate del Cel li va tancar per sempre les portes de l’Olimp i per això l’Error és una trist herència de la Humanitat.
És clar que en aquest error hi va intervenir tanta gent que no sé pas si va ser tant sols fruit d'Ate, l’Error, recordem que quan està a punt e nèixer Heracles (Hèrcules pels llatins) Hera va persuadir a Ilitia, la deesa dels naixements, per tal que retardés el naixement d’aquest i accelerés el de Euristeu, que va ser setmesó. Naixé primer Euristeu i es beneficià de l’error. Euristeu és un home imperfecte, tant física com moralment, que tremola davant de l’heroi i és incapaç de fer-se mereixedor del poder que ostenta.

Malgrat que l’herència d’Ate sobre la humanitat no és d’allò que diguem bona, al menys vull pensar que els errors són quelcom tan humà que fins i tot som capaços d’entendre’ls i quan sóc jo i no altre el que els hi comet assumir-los, és quelcom així d’Humà.
Últimament, però, no hi sóc capaç d’entendre allò que diuen errors en el món polític, no puc, em semblen més aviat crueltats, no crec que Ate estigui posant els seus peus sobre el caps d’aquests homes que ens hi governen i els hi tingui entabanats, poc me’l puc creure això, més aviat soc més amic de la segona part de la història i veig una perversa Ilia , magra i eixuta, que amb els seus vestits de colors llampants i els seus sortilegis des del despatxos de l’Olimp fa possible els desitjos d’una Hera, que potser és "Hero", retardant naixements.
Segurament Euristeu ja ens hi governa, amb la seva imperfecció i és ben incapaç ètica i moralment, però malgrat tot sóc incapaç jo de veure al nostre Heracles fort i clar que ens hi tregui de tal desastre.
Ate s’ha venjat de Zeus i malgrat no poder viure en l’Olimp es beneplau a la seva Carena de l’Error i nosaltres desgraciats i immòbils habitants d’Ilió esperem que la nostra Troia caigui finalment vençuda per un exercit d’incompetents atàvics.
Andreu

Sóc un Nòmada

2008-12-14T20:59:00.003+01:00

Sóc un Nòmada,
Em va dir un bon conegut meu, que té una bonica llibreria, que jo sóc un nòmada i segurament té raó, la meva vida ha estat la vida d'un viatger, un viatger per la vida, que fos massa pretensiós dir que pel món, ja que al menys jo encara no l'he girat tot.
Crec que el primer acte de nòmada me'l va fer fer el meu pare el dia que va aixecar la casa per anar-se al món, és clar que el meu pare venia d'una família de caminers i crec jo que alguna cosa de caminers ens hi ha quedat als de casa. L'últim acte de nòmada l'he realitzat últimament en un intent de trobar un lloc al món on posar els estris i que als menys em doni la satisfacció de veure una mica d'espai obert, malgrat tot no vol dir gaire cosa, en el sentit de l'estabilitat, tots nosaltres som una mica nòmades com a país, ens queda país?
Llegeixo Bartra, l'última edició del seu Odisseu a Proa, i encara penso més en aquest sentiment de nòmada que m'entabana el cap, no sé si visc l'experiència terrible que diu Edward Said sobre l'exili, però crec que la cultura moderna està creant exiliats permanents, gent que no té espai ni lloc al món, d'una part tots els que emigren o s'exilien per problemes econòmics o polítics, d'altra totes les petites cultures que no tenen espai ni a casa seva perquè les grans han decidit no deixar espai per a ningú que non siguin elles.
Durant molt de temps se'ns ha fet creure que aquesta col·lectivització de la cultura era boníssima, ens hi aportaria tots el béns haguts i per haver de totes les cultures, que a l'hora enriquirien les nostres. Veient els fruits dubto que algú s'hagi beneficiat d'aquesta col·lectivització, llevat les grans empresses, les cultures petites no han tingut el seu espai al gran món, i ningú s'enganyi ni els catalans coneixem les tres-centes cultures diferents que i vaguen per la nostra geografia i tampoc els massais saben qui som nosaltres, potser alguns alemanys s'han assabentat després de Frankfurt! L'únic que ha passat després de la col·lectivització és que un no sap on està quan arriba a això que diuen els grans centres de cultura, és a dir les grans ciutats.
Els mateixos llocs i els mateixos espais es repeteixen de a per tot, les mateixes àrees comercials es veuen a Colònia que a París, a Barcelona que a Sidney, a Roma que a Bilbao no trio per casualitat, mireu i veureu, de fet aquest més de juliol passat, en la tornada d'una llarga estada a la selva amazònica, m'he aturat a Brasília a on és especialment difícil moure's i de cop m'hi vaig trobar dintre d'una gran àrea comercial a un lloc molt cèntric, de cop tot era familiar, em movia com si el conegués i vaig dir-me -atura't que passa? Sorpresa! Estava dins un espai gairebé igual a Diagonal Mar, no ho puc jurar, però de poc m'equivoco...
És clar que això m'ha portat a una altra reflexió, sempre se'ns diu que el cosmopolitisme està a aquestes grans ciutats, en la gran diferència que hi aporten i bàsicament, pensant en el significat de la paraula, en la diversitat de gent que hi viu en un lloc, que per tant hi aporta coses noves i diferents, però de cop trobo que això és una gran mentida, aquestes ciutats al perdre la seva personalitat no aporten res de nou ni diferent, no són cosmopolites, sinó provincianes, s'imiten les unes a les altres i no aporten res de nou, ni els turistes cerquen l'originalitat, tots ells hi van al Harrod Cafè de torn a comprar el record de tort: Harrod Barcelona, Harrod Berlín, això si la mateixa samarreta.