Fer l'Apòstata

Com ja sap alguna gent avui fa 10 dies vaig signar l’acta, davant la Cancellera del Bisbat de Girona segons la qual feia apostasia de la fe catòlica. El document notarial que vaig signar, molt simple, breu i concís diu de forma planera que jo conscientment i lliure faig apostasia de la fe catòlica, i conseqüentment, vull deixar de formar part de l’Església; i que vull que es compleixin totes les conseqüències derivades d’aquest acte. Puc garantir que la persona que em va rebre per signar l’acta, la Cancellera, era dona, em va tractar amb una diligència absoluta, en el sentit real de la paraula “activitat i rapidesa” a més d’una correcció que puc qualificar d’exquisida i elegant. No hi va haver ni cap sermó preliminar a la signatura ni cap intent de convenciment per evitar l’acte que anava a realitzar, respectuosament es signava la renúncia i prou.
En cap moment vaig sentir que s’obrís la terra als meus peus i pogués veure en Barrufet fregant-se les mans ja que abans de temps havia aconseguit una ànima per al seu preuat i calent indret. Res de tot això, potser em protegeixen les Cantates Sacres de Bach que escolto últimament, tot és possible, per què no.
Hauré de dir que no buscava amb aquest acte desmerèixer cap bon principi dels que he rebut en la meva acurada formació cristiana. Com tots els fills del meu temps vaig passar pels grups parroquials i escoltes de l’època sense gaire traumes i els que hi vaig tenir van ser més propis de la meva edat que no pas per cap mal fer per part de persones d’aquest grups. No nego pas l’adoctrinament, el vaig tenir, però com tots els de l’època, i a més haig de dir que sempre era el primer en Història Sagrada a l’escola, m’encantava el temps que hi passava en aquella assignatura i a més amb els anys en va ser d’una profunda utilitat per a comprendre tan la història de l’art com la història de la literatura o la divisió dels cicles de l’any en la nostra cultura. També haig de dir que el profund coneixement bíblic i evangèlic m’ha ajudat molt en la comprensió de la literatura, tan important per a mi.
Però la ment pensant sempre ha estat molt poderosa en mi, tant que el temps m’ha obligat a un treball emocional, i amb els anys vaig entrar en contradicció amb allò que se’m volia fer viure en aquest entorn catòlic, crec que als 16 anys ja vaig retirar-me de forma clara de la pràctica de la fe, no va tenir cap conseqüència domèstica, la meva família mai ha estat impositora en la pràctica ni em els deures propis de l’Església a més mai he fet cap mena d’escarafalls si hi havia d’assistir a un acte religiós per motius familiars o socials, de fet mai m’he he hagut de sortir de cap casament, bateig o funeral perquè aquest es realitzés segons un ritu religiós. La majoria de les persones el que busquen en aquests actes és poder un ritu per omplir la cel·lebració d’un fet i els que a més hi posen un sentit religiós jo només puc respectar-lo amb o sense diferències.
Aleshores que ha passat en tots aquests llargs anys per a arribar a la conclusió que havia de deixar oficialment l’Església Catòlica? Doncs, ara pla! Ja m’era impossible restar indiferent a una Societat Limitada (SL) de mida i visió tan estreta con l’Església oficial i com jo feia temps que no rebia cap dels seus beneficis: perdó del pecats, consolació de les ànimes desesperades, caritat cristiana... He pensat que havia arribat l’hora de trencar un contracte, que d’altre part, algú havia signat per mi.
Aquí hauria de relatar tot un cove d’incoherències, impossible que ho faci. Seré clar. No puc continuar dins una SL que insulta i menysprea tot allò en que jo defenso, en primer lloc la llibertat humana i de pensament, l’Església oficial, Catòlica i Romana, ho diu ben clar hi ha un pensament únic i clar per anar al cel i guanyar-se la pau de l’altra, suposada, vida i com ben sabeu tots els que hem coneixeu no segueixo aquest pensament i per tant no hi ha possibilitat de guanyar el preuat lloc al Paradís per mi, per tant perdut ja ho estic, per a que torturar-me. D’altra part mai he estat ni masoquista, ni sado, per tant no cal estar dins d’un lloc on s’insulta i menysprea la meva forma de vida, la meva visió de les coses i sobretot la meva llibertat com a individu lliure i lliure pensador. D’altra part no puc donar suport a algú que ignora dogmàticament la gravetat del VIH, negant l’ús del preservatiu. Que neguen els drets de gais i lesbianes, que neguen el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos, el dret a una lliure educació i que, sobretot, després de fer-nos sermons i sermons sobre la suposada moral i ètica a seguir, sobre la suposada caritat i pobresa en el viure: viuen de forma ostentosa, immoral, tenen inversions en empreses que exploten el tercer món, en banques que perpetuen un sistema injust i... i.... i... no acabaria ni tinc les ganes de ser jo qui acabi amb la llista, massa incoherència, patiment i negació de la veritat per a un que ha fet una recerca d’ell mateix profunda durant anys, tant en el terreny pràctic i quotidià com en l’espiritual i no té la intenció de revelar a ningú el camí, que cadascú ja és prou madur per trobar-lo per si sol, per tant com deia la meva àvia, sàvia: a l’enemic que fuig, el pont de plata i l’Església fa temps que fuig dels éssers humans, tan humans com jo i molts de nosaltres, aleshores jo me’n vaig i els allibero de la meva feixuga carrega, bon camí i barca nova.
Els que voleu apostatar aquí teniu una adreça on estan tots el documents en català i en castellà, després és tan fàcil com enviar-lo al Bisbat al que pertany la vostra residència junt amb una fotocòpia del carnet d’identitat i la Partida de Baptisme, demaneu-la a l’església en que heu estat batejats, no doneu gaire explicacions, no cal, és un dret i si són tan correctes com a Girona perfecte. En 15 dies tot fet. Després s’ha d’anar un dia a signar al Bisbat, és un acte interessant, no cal anar emprenyat, sinó content i cortès per tenir la llibertat d’exercir un dret.

http://ateus.org/?page_id=49