Com odisseu visc en la pura recerca d'una illa de sentit. No busco Ítaca, tinc massa a prop Empúries, per mi símbol de totes les trobades i canvis que ha sofert el nostre món
dimecres 7 de gener de 2009
CARONT ( Χάρων)
Tots sabem que Caront és un dels genis del món infernal, potser per la seva tasca, feixuga, un dels més coneguts per tothom, fins i tot per la gent que no hi té una gran formació clàssica. Aquests dies penso que aquest artífex del món infernal deu anar ple de feina, i ric, ric per allò que se li pagava un òbol pel pas, ple de feina perquè aquests dies sembla que el món s'omple de mort i més mort. A més tinc la sensació que la feina deu ésser difícil fins i tot per a Caront, transportar un munt d'ànimes innocents no deu ser una feina fàcil ni per ell, i menys quan són vides estroncades en la tendra infància; potser no és tant difícil, de fet Gaza deu estar en aquests moments tan pròxima a l'infern que ja deu ésser totalment familiar per a Caront, i segurament a l'Hades deuen anar amb molta feina per hostatjar tanta criatura a casa seva, és clar que al Tàrtar també de ben segur. El Cel i L'Infern són conceptes més cristians que no m'agraden gaire i prefereixo pensar-lo en termes clàssic.
El que és clar és que la cosa deu anar embolicada allà perquè l'ira d'un quants ha volgut acabar amb la poca pau d'uns molts. No sé quina serà la pau de cap nen ni a Palestina ni a Israel, suposo que deu ser un concepte estrany que s'explica en els llibres d'escola i ja no sé si ni tan sols és present en cap dels llibres religiosos del nostre món.
Després de l'empastifament nadalenc: pau, amor, joia al món, solidaritat i bla bla em sobta i em cor pren la manca de reacció per part del nostres polítics, aquest homes i dones que han omplert tots els mitjans de comunicació amb el màxim possible de missatges tòpics i típics sobre l'amor i la solidaritat humanes i que han trigat deu dies en reaccionar de la forma més pobra i freda possible, però de fet que hi esperava? Un regal de Reis pro consciència classe política? Déu meu que sóc d'innocent! La classe dirigent mai s'ha interessat pels petits problemes i de fet que la Barca de Caront hi vagi plena és un petit problema, ells hi deuen anar en un altre vehicle quan moren.
Etiquetes de comentaris:
Caront,
Gaza,
innocència,
mort,
polítics
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari