Codony, eficaç contra els enverinaments.

Possiblement el codony, dit en grec chrysómelon, o poma d'or, Pot identificar-se amb les pomes d'or del Jardí de les Hespèrides, d'altra part les pomes d'or del baix relleu del temple de Zeus a Olímpia han estat identificats com part d'aquesta espècie.
Plutarc recorda que, a Atenes, un decret de Saló obligava l'esposa a menjar-ne un abans d'anar al llit la nit de noces, el fruit afavoria la fertilitat, segurament això va fer que es mantingués el costum al Renaixement i per això hi ha pintures nupcials en les quals es pot veure un codony.
També Plini el Vell a la seva Història Natural fa esment de es seves nombroses qualitats contra els enverinaments. D'altra part diu que si es talla una branca i es planta neix un altre codonyer (Cidonya Oblonga) ràpidament.
Suposo que gaudeixo de les seves qualitats afrodisíaques, ja que m'agraden molt, però ignoro les seves qualitats contra els eventuals enverinaments, però és cert que en aquest temps les taules del meu país hi van plenes de codonys d'un color daurat i olorosos, de fet recordo que la meva avia els hi utilitzava per a perfumar armaris i arques, la seva olor era dolça, recordo bé, i de ben segur que el seu perfum abaixava els enverinats humors dels que s'hi atansaven.
Avui quan he passat davant la taula, he vist dins una vella olla d'aram uns formosos codonys que el mes d'octubre van anar a parar de l'arbre a la taula, tot pensant en el meravellós perfum d'aquella nimfa, una bella Egle, que feu que el meu avi, un fort Teseu, s'oblides d'una Ariadna que duia uns rinxols penjant per davant de les orelles i la prengues a ella en matrimoni. I tot veient aquest fruit i recordar les olors mítiques he pensat de fer un bell paquet i fer-los arribar a una Rosa que es diu Rubra(1), però que sembla més aviat Caurulea(2) i no del Cauruleus marí, sinó del Cauruleus de les velles camises de nefanda memòria, per a veure si és possible calmar allò que l'enverina: la diferència.
És ben cert cada cop trobo que hi ha més gent enverinada per la diferència: Rosis Lupus, Ferdinandis Sutor (3) emprenyats amb la diferència. Tots som diferents en la nostra essència, és la diferència allò que ens fa formosos i interessants, però és la diferència el que ens hi posa més a prova, convido a la Rosae Caurela i als senyor Sutor, i la seva gent, ja que volen ésser rubros, a que calmin els seus verinosos efluvis contra la diferència, amb una bona dosis de codony, segurament els hi farà millors amants i esposos la nit de noces, sinó segurament seran oblidats com Ariadna pel seu Teseu.

1 Rubra: vermella en llatí
2 Caurelea: Blava en llatí
3 Sutor: Sabater en llatí